Una Persona, Un Paisatge..

Reclamen “ Mercaderies per l’interior ”. Qui?  Una plataforma de Tarragona pressiona per desviar els trens de mercaderies de la costa. ( tots els partits de l’arc parlamentari ho han signat i algun ajuntament de la vegueria també ). Els combois dels ports surenys més els de Saragossa passaran - passen - per Vilafranca travessant el Penedès. Per això posen el tercer fil d’ ample europeu . Per arrodonir-ho, hi passen trens amb matèries perilloses de les petroquímiques tarragonines. En un futur proper, hi passaran més de 300 trens diaris . Mobilitat insostenible al màxim! Mentre, la Generalitat ha anat preparant el terreny, sobretot al Baix Penedès, amb la redacció de més de mil hectàrees de plans logístics, generant entorn d’un milió de tones de CO2 anuals ( 3/4 dels polígons i 1/4 del trànsit de pas ). Els del Pla Territorial, d’això,   en diuen descarbonitzar el Penedès. Consumiran uns 6 milions de m3 d’aigua ( un 16% de la despesa anual de la vegueria) . tenim aigua? Ells no

Per veure el vídeo clica sobre la imarge   És   des de la centralitat metropolitana de d’on es poden fer aquestes propostes. Els estudis metropolitans basen els seus estudis en determinar límits polítics a una qüestió que és més oberta i extensa. No es poden constrènyer els estudis a l’àrea Metropolitana de Barcelona, ni a la seva Regió (ni als cinc milions com diu la propaganda del Compromís metropolità 2030) ni tampoc als estudis desenvolupats pel Camp de Tarragona. Cal una visió més àmplia per establir criteris globals que permetin solucions locals. Aquesta, dins de les seves limitacions tècniques, experimenta una proposta de País que, de ben segur, una vegada desenvolupada en totes les seves vessants, pot convertir-se en el futur de les comunicacions i el transport de Catalunya. Mira el document en PDF aquí

La magnífica pel·lícula d’en Wim Wenders sobre un treballador que neteja vàters públics a Tokio recorda que cadascú de nosaltres té un paper digne en aquesta societat. Wenders li dona una volta més: aquest treballador és feliç fen bé el seu ofici i gaudint de les coses senzilles de la vida. Així posa el dit a la nafra: la infelicitat global que avui es palpa en cada individu, sobretot en àmbits socials competitius, insatisfet per la seva situació socioeconòmica, desestabilitzen el món. Ego i poder contaminen l’ofici dels gestors públics. Observem sovint com imposen els seus criteris per damunt del sentit comú i neguen la transparència del debat democràtic que bona part de la societat reclama. Eviten enfrontar-se amb realitats palpables com la crisi climàtica. Els raonaments de les seves decisions no van més enllà dels límits del seus interessos personals o de grup. Per mantenir l’ostentació de poder, no dubten en associar-se amb idees i consorcis que neguen qualsevol plantejament d

Primeres impressions sobre l’Avant Pla del Penedès Dos mons apareixen, cada vegada més perfilats: l’ ego-local (conservador, inercial, obsolet, progressista, a favor del creixement que nega la realitat climàtica..) i l’ eco-global (atrevit, alternatiu, reivindicatiu, decreixemental, valentia per afrontar els canvis que ens venen a sobre..). Aquesta situació bipolar es reflecteix en les primeres propostes de l’Avant Pla del Penedès. En el document es pot comprovar que ( en l’àmbit de la plana penedesenca ) preveuen instal·lar ( IDIADA inclosa ) un rosari de més de 1.000 hectàrees d’activitats logístiques que en el seu conjunt, emetran 300 mil tones de CO 2 a l’atmosfera i gastaran més de tres milions 1  de m 3 d’aigua cada any. Conseqüències: Es reduiran encara més les pluges i la sequera serà irreversible. D’altra banda, en la memòria afirmen que el Pla és modèlic perquè prioritza reduir al màxim les emissions de carboni per fer del Penedès un territori resilient . Així, tal qual

Una vintena d’associacions, aquest Dissabte 27 de Gener a l’Escorxador de Vilafranca, debatran públicament coordinar les més de vint lluites que hi ha arreu de la regió penedesenca.  Organitzar equips per estudiar la realitat d’aquest petit país. Es necessitarà gent jove d’esperit i gran en experiència, per tractar temes tan atractius com la formació de comunitats energètiques als municipis; propostes imaginatives sobre mobilitat sostenible (transport públic, privat, mercaderies, vehicles elèctrics..); dissenyar el futur model de Regió agroalimentària del Penedès (anàlisi de la sequera, el futur de la vinya, el sistema agroforestal; debatre temes com, perquè l’Agroparc Ametller no ha encaixat -o no ha volgut- com activitat agroalimentària dins del projecte d’una regió agrícola) i, sobretot, la participació d’estudiants o professionals universitaris de geografia, arquitectura, urbanisme, socials, ambientals, paisatge, informàtica, legalitat, empresa, economia, agricultura.. per analitza

Cada dia que passa es van destapant les clavegueres d’un sistema socioeconòmic global que durant més d’un segle s’ha volgut amagar. Ara ja, la pudor és insuportable. Algú encara creu en  els valors occidentals? Sí, només els qui se’n aprofiten!  Hem consumit un quart del segle XXI i seguim ancorats en el vint. Confiem que algun miracle ens salvarà del destí que s’albira. Els valors que ens ha portat fins aquí ja no serveixen. Fa només 100 anys érem 2.000 milions de persones, ara, 8.000. -Quatre vegades més, gràcies al petroli-. Les reserves per a la subsistència de la Humanitat estan esgotades. I seguim creixent. Alguns confien en la tecnologia però, si s’ha de convertir el mar en aigua potable o el plàstic en aliments, aquesta resulta cara i contaminant. La IA hi pot ajudar però no fa miracles, les lleis de la termodinàmica sobre la conservació de l’energia, encara no s’han superat. Davant aquesta nova situació, els més pobres -i no tant- no hi tindran accés. La lluita per la superviv

https://www.liceubarcelona.cat/ca/una-apocalipsi-irracional En una era de feblesa política, d’inestabilitat climàtica, de sequera i escassedat de recursos. Temptats pels tik-tok de l’extrema dreta, insensibles als canvis que la natura ens depara i embolicats amb l’antiga manta del confortable segle XX, neguem els temps d’escassedat i estalvi, que ens anirien molt bé per sobreviure dignament — encara que sigui per una temporadeta — com varen fer els nostres avantpassats agraris. La disbauxa de la nostra civilització no té aturador. Causa de que, en el nostre petit país, estiguin passant coses pertorbadores: invasions logístiques desmarxades comandades per promotors immobiliaris; colonitzacions solars agràries de grans empreses energètiques ultracontaminants; Infiltracions de falses instal·lacions d’agroparcs a l’americana . Tot, no aigua, totes menades per inconscients desenvolupistes atrapats en el temps del ‘país del mai mai’. Som una civilització tan evolucionada fins a l’extrem