Una Persona, Un Paisatge..

  Quan Miquel Àngel assumeix l’escultura del David , ho fa sobre un bloc de marbre de Carrara que ha sofert moltes vicissituds, intervencions i destrosses. Ell té clar que dins d’aquell tros de pedra hi ha l’ànima d’en David preparat per derrotar el gegant Goliat. Adapta la figura al prisma deformat  i esdevé -a part de ser considerat una obra mestra- el símbol de la llibertat democràtica de Florència en front de la dictadura teocràtica d’en Savonarola . Salvant les diferències en el temps, l’espai i el context polític, no deixa de ser interessant el paral·lelisme amb la vegueria Penedès. Simbòlicament, el bloc de Carrara és el nostre contenidor - els límits geogràfics- . Sabem que dins hi ha l’ànima del nostre David - el projecte territorial- i que l’encert en la seva realització pot esdevenir el símbol d’una nova manera de gestionar-nos com a país. Per això cal saber emprar les eines que ens proporcionen, com el cisell del Pla Territorial Penedesenc . Els que hi hem participat, des d

“La mona, vestida de seda, mona es queda", diuen. Perdre una oportunitat única de recuperar una part del paisatge marítim de la costa Daurada, destruïda per l'especulació urbanística , en el cas del desmantellament de la Tèrmica de Cubelles,  no és una bona notícia, més aviat és la constatació de que encara estem en els anys de destrucció dels nostres sistemes litorals del segle passat. Instal·lar una central logística és omplir les carreteres i autopistes de camions i de contaminació, lluny del debat que estem portant a terme en el territori sobre la necessitat de recuperació dels nostres paisatges i evitar la logística mal dissenyada, destructora i contaminant. Sense tenir en compte el sistema ferroviari ni l’estudi de localització del sistema logístic relacionat amb l’ampliació dels ports i aeroports internacionals i la seva relació amb la metròpoli BCN-Camp de Tarragona, de la qual formem part, és senzillament seguir especulant, egoistament, amb un terreny a expense

  Sortint del debat de la pel·lícula ‘Alcarràs’ em trobo el bon amic Josep Faura de Font-Rubí ( un jove intel·lectual octogenari ) i em diu: allò que has comentat, quan el sistema justifica els seus plans en ares del ‘progrés’ no és res més que una pastanaga que ens posen davant amb l’excusa d’amagar els interessos econòmics privats, que res tenen a veure amb el bé comú” , m’ha recordat un llibre del Walter Benjamin que acabo de llegir. Dic: no serà “Risc d’incendi” del Michael Löwy?. Sí, em contesta.  Els dos coincidim en una frase del llibre: “L’àngel amb l’espasa de foc va expulsar els humans del Paradís empenyent-los cap el camí del progrés tècnic..” . Afegeixo, i més endavant, en un comentari de l’assaig sobre Baudelaire, afirma: “Cal fundar el concepte de progrés sobre la idea de catàstrofe. Que les coses “continuïn així”, vet aquí la catàstrofe..” Walter Benjamin, intel·lectual jueu alemany, es va treure la vida a Port-Bou, el 1940, abans que l’exèrcit colpista franquista l’e