PLATER o jo
Em desperta l’olor de pi cremat. Des del terrat veig un paisatge emboirat, tota la casa envaïda. Esmorzant, llegeixo les notícies: “ incendis a l’Anoia ”. “ Tot el País en alerta ”. “ Aena adjudica ampliar el Prat ”. Els 55 milions anuals de viatgers encara no són prou per alimentar el sistema. Més llenya al foc! Respirar es fa dificultós. No puc tancar les finestres, les necessito obertes per refrescar la casa. A l’hora de la calor ho tanco tot i amb l’ajuda dels ventiladors puc subsistir fins que se’n va el sol. Lluitem contra les MAT i el PLATER ens omplirà el paisatge de MATs. De la resta s’encarregaran els polígons de mercaderies portuàries foragitant l’agricultura i construint barris de gent que pujaran als trens rigorosament descontrolats. Tot per la desídia d’un país, fa temps, capat. Serem molts més, però més pobres, ei! Però no hem de deixar de ser solidaris i servils. El foc, el fum, la sequera, la calor.. evidencien la irresponsabilitat que ens envolta. La no...