Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Pla Territorial Parcial del Penedès

Petit País Pagès

Imatge
Cal Vies-Sant Marçal Al nostre país hi ha una gran corrent d’opinió capficada en posar polígons logístics com a sortida de la crisi, a costa de l’espai agrícola. Quan desapareix qualsevol activitat econòmica, correm-hi tots a apartar les vinyes per posar polígons amb parcel·les grans. Tanta urgència en urbanitzar polígons, si no sabem què posar-hi?  Logo del Pla Territorial del Penedès Mentrestant, el Pla Territorial està parat. Fa 7 anys que es va iniciar i ni l’estudi econòmic i ni el d’impacte ambiental - determinants per saber el camí a seguir - s’han redactat. No sorprèn, és una tàctica habitual: alentir un pla per tenir temps a resoldre els “interessos particulars”. I tot a costa de la ventafocs del territori: el paisatge agrícola. El valor del qual, per a molts es concentra en una frase: “Oh! Que maco!”. Però, la gent comença a descobrir que el paisatge agrícola és alguna cosa més. És sostenible, genera activitat econòmica propera, ecològica, de qualitat i, sobretot, transver

Foc i tempesta

Imatge
Els canvis en la cúpula del poder produeixen efectes aparents. El flamant Delegat del Govern es treu un as de la mànega i desempolsa el repetit i invisible projecte d’ampliació de l’IDIADA sobre els terrenys del Logis que, fa temps, el ‘carismàtic’ alcalde de Banyeres, ja ho havia intentat. El recent Director General de Territori es reuneix amb les alcaldesses del Garraf per parlar del Pla Territorial. Es veu que no queda clar què és això de la vegueria. Sobretot per algun sector industrial que no s’hi sent representat. El vibrant i intens debat a Participa Gencat, on molts de nosaltres vàrem assistir, va ser un autèntic primer pas del Pla Territorial -d’aquesta oblidada vegueria- per apropar-se a la gent.   D’aquí es varen extreure alliçonadores  conclusions dignes de tenir-se en compte sobre com construir un país. Ah! Però això no agrada a la cúpula. Els manaires van a la seva. Giren la cara a aquest debat, tot i haver estat la pràctica més encertada que s’ha apropat mai a una