8/5/20

L'Esperit del Territori


Un pot esperar tota una vida, però és un camí equivocat. Sis anys fa. Ens varen prometre un Pla Territorial. Avui encara no hi ha res. Mentrestant el món ha canviat. L’Administració, però, sembla ancorada, com un vaixell oxidat, en un dic de desguàs. Segueixen impertèrrits, tramitant plans: el del Logis, el de Cal Vies, els de la Conca d’Òdena, el quart cinturó i molts altres de menors, com permetre a Cunit reblir de construccions els aiguamolls d’una Costa Daurada saturada o urbanitzar barris residencials, buits de fa anys, com el Mestral a l’Arboç. Un òmnibus de plans que proliferen, quan menys sentit tenen.

In-sostenibilitat a dojo

La riquesa —en el concepte més calidoscòpic— no es crea qualificant polígons, sinó dotant de contingut i significat les activitats econòmiques; millorant el benestar de les persones; produint retroalimentació amb les essències d’un territori. Tot això, avui, no passa per expandir-nos, sinó per contenir-nos; per decréixer, no per créixer; per rehabilitar-nos. D’enriquir-nos amb el paisatge, no d’empobrir-nos amb la logística global.

Planificar és definir el model que ens encaixi millor a tots —no només als inversors o als representants oficials de la política—. Que optimitzi i harmonitzi els rics components d’un territori. Que incorpori, necessàriament, els valors ambientals i d’autosuficiència energètica i alimentària, inexistents fins ara en els plans d’un Departament que es diu: “de Territori i Sostenibilitat”—. 

No resoldrem els problemes repetint el mantra: “crear llocs de treball”. Ho farem modelant el paisatge amb la gent; conrear la terra amb la cultura. Tornar, de l’hipermercat americà al comerç de proximitat. Ja hem vist com les gasten les mogudes globals.

El Territori té propostes no escoltades

Aquí, des de fa temps, hi treballem. Generem propostes. Tenim projectes: alternatives al corredor metropolità; a la logística asiàtica; a l’autopista ferroviària inexistent. Treballem, des del Penedès a l’Anoia, en la creació d’una regió agroalimentària. Valorem els petits i grans projectes que cada part específica del territori genera i la il·lusió dels qui els porten endavant.

Els volem debatre, però a l’altra banda hi ha el buit. Els que, oficialment, han mediat pel territori no han respirat durant anys i l’Administració ha seguit el seu camí: requalificar! On hem perdut el contacte en aquest viatge a l’Ítaca que tant ens engrandiria a tots?

Recórrer el camí, amb la gent.


A hores d’ara ja sabem que, per l’Administració, la vegueria Penedès és una pedra a la sabata. La que hem aconseguit amb tant d’esforç, des de baix, no ens servirà de res sinó ens organitzem i generem nosaltres el Model. 

Ens cal crear una estructura pròpia de gestió territorial. Estructurar un equip propi que coordini les demandes de la gent del Territori; faci el treball de camp, municipi a municipi; valori la posició i l’aportació del territori Penedès en relació al país i generi propostes concretes netes i transparents, no viciades pels interessos aliens que acaben convertint el territori en un monstre. 

Els nostres avis i avies, que treballaven la terra, eren sostenibles per naturalesa. Els nostres nets i netes ja venen amb la crisi climàtica sota el braç. Som nosaltres, les generacions intermèdies, les que estem enganxades a l’híper i a Hollywood, les que hem de prendre consciència i canviar de paradigma.

Des dels moviments de les valls del nord, a les terres daurades de la costa, passant per les fèrtils planes centrals; pagesos i pageses, productors i productores i elaboradors i elaboradores; industrials i vinaters; turístics i gastronòmics, cadascú a la seva manera. Som nosaltres qui ho fem!

7/5/20

L’esperit del Penedès

Un pot esperar tota una vida, però és un camí equivocat. Sis anys fa. Ens varen prometre un Pla Territorial. Avui encara no hi ha res. Mentrestant el món ha canviat. L’Administració, però, sembla ancorada, com un vaixell oxidat, en un dic de desguàs.

Segueixen impertèrrits, tramitant plans: el del Logis, el de Cal Vies, els de la Conca d’Òdena, el quart cinturó. Un òmnibus de plans.

Planificar és definir el model que ens encaixi millor a tots —no només a inversors i representants oficials—; que incorpori els valors ambientals, d’autosuficiència energètica i alimentària, inexistents en un Departament que es diu: “de Sostenibilitat”—. Modelant el paisatge amb la gent; Conreant la terra amb la cultura. Tornar, de l’hiper al comerç de proximitat. Ja hem vist com les gasten les mogudes globals.

A hores d’ara ja sabem que per a l’Administració, la vegueria Penedès és una pedra a la sabata i no ens servirà de res sinó ens organitzem i generem nosaltres el Model. Ells no ho faran. Ens calen propostes concretes, netes i transparents, no viciades pels interessos aliens, que acaben convertint el territori en un monstre.

Les nostres avies, que treballaven la terra, eren sostenibles. Les nostres netes ja venen amb la crisi climàtica sota el braç. Som nosaltres, les generacions intermèdies, les que estem enganxades a l’Super i a Hollywood, les que tenim de prendre consciència i canviar de paradigma.

8/4/20

Oh! El mar!


Confinat a Bellvei gaudeixo, des de la meva finestra al nord, d’unes extenses vistes sobre el paisatge agrícola penedesenc fins la blavor del Montmell. Lluny, a l’est, en dies clars, interferida per la “Cristalera” i les seves torres d’alta tensió, endevino  Montserrat.

Ara que només s’escolten els ocells i es respira la presència de l’aire pur d’una primavera excepcional, adquireixo consciencia del què tinc, del què soc, dels recursos pal·liatius que apaivaguen aquesta situació, gens estranya per un capricorn.

Trobo a faltar el mar, després d’un mes de no veure’l ni palpar-lo, de fruir l’inestable superfície aquosa, calidoscòpica aiguamarina. Imagino sentir el contacte fresc de l’aigua salada sobre la pell en un Mediterrani menys contaminat, amb una Setmana Santa sense turistes. Noto el caminar descalç sobre la sorra daurada despullada de gent, en un indret sense cases, en front de les Madrigueres, o en la platja del Castell.

Pinto, escric, medito, faig ioga, treballo la imaginació, tinc temps per no fer res. Un bon començament per fer-ho tot. No hi ha pressa, no cal produir, tot es té que repensar de nou des de la calma interior.

Quedar-te quiet, sense grans deures, només amb el compromís i la responsabilitat de curar-te del vici de fer perquè, al cap i la fi, ningú tingui la feina de desfer-ho. Com passa massa sovint en aquest món que creiem construir i només destruïm. 

10/3/20

Somnis ferroviaris


A corre-cuita em llevo, agafo un dels cotxes elèctrics municipals compartits i just arribo a temps a l’estació de l’AVE Penedès, a 20 km de casa. Amb dificultats trobo aparcament. Vaig a Girona, i només hi ha dos AVANT pel matí. Sort que l’estació està fora de la ciutat. No durarà massa aquesta comoditat.

Al costat de l’aparcament, que no para de créixer, ja han concedit llicència per un gran supermercat, una estació de BUS, un edifici d’oficines i la premsa ja ha anunciat la construcció d’un hotel IBIS.

ADIF ha comunicat l’imminent desaparició de les estacions de Vilafranca i La Granada. És una despesa inútil tenir tres estacions en quatre quilòmetres, declaren.

De fet, els dos municipis implicats estan en converses per fondre els dos municipis i dissenyar un gran pla d’expansió urbanística de 400ha i 100.000 habitants, amb epicentre a l’estació. Ho encarregaran a un famós equip de la Universitat Politècnica.

Corren rumors que el nom del nou municipi serà VILAFRANADA. Tot i l’oposició dels veïns del Molí d’en Rovira i d’alguna DO, l’excel·lentíssim alcalde, de VOX, candidat a comandar el futur municipi i veguer major de la vegueria, ja ha anunciat que la nova ciutat aspira a ser la mini metròpoli penedesenca i capital de la logística catalana. Tot i la temporal crisi del sector, els trens de mercaderies seguiran passant, afirma.

Em desperto tot suat, uf! Només era un mal son!

22/2/20

Una qüestió col·lectiva: la galàxia Penedès



Estem davant d’una nova delimitació territorial, la vegueriaPenedès.

La seva finalitat és diferenciar-nos de l’entorn immediat que ha significat una influència més aviat negativa que positiva. Passa en els indrets “perifèrics” que són destinats, des d’un “centre”, a desenvolupar tasques residuals, a usos alternatius o contaminants, que la gran ciutat no vol o on no hi caben.

Ara bé, aconseguit el contenidor, com l’omplim? Amb la mateixa metodologia com fins ara?

Si, en un principi, la delimitació ha estat un èxit, ara falta veure com es talla l’expansió metropolitana cap a la vegueria i com s’estableixen relacions recíproques amb ella i la resta del país; de com la configurem de nou perquè respongui a les expectatives que han motivat la seva creació.

L’expansió urbana en taca d’oli és un model obsolet que ja no respon a les imperioses necessitats globals de sostenibilitat ecològica i justícia social.

La tendència de la planificació actual és incorporar els territoris agraris i naturals al sistema metropolità, respectant els seus propis valors, per fer-lo menys agressiu i més habitable en el seu conjunt.

D’aquesta situació, precisament, neix la proposta de la plataforma cívica SOSPENEDÉS per desenvolupar un parc agroalimentari com a base d’un model més adient per la integració del Penedès dins d’aquesta metròpoli.

Aquest és el marc de referència dels valors territorials de la futura vegueria Penedès. Però abans cal enfrontar-nos als reptes d’una realitat, complexa i difícil, que fins ara ningú s’ha atrevit a abordar.

A l’impacte del corredor de transport sobre la plana agrícola, i l’amenaça de substitució del paisatge vinícola per esplanades logístiques, s’hi afegeixen, la dura presència de la ciutat dormitori al llarg de tota la costa penedesenca; el conflicte de les urbanitzacions residencials sobre l’espai natural de les serralades; la necessitat d’integració dels municipis veïns al Baix Llobregat -el cas del quart cinturó, per exemple-; la compatibilitat, a l’entorn d’Igualada i la Conca d’Òdena, de les activitats industrials, l’agricultura i el paisatge i, en definitiva, i com objectiu bàsic d’aquesta nova organització la voluntat d’estructurar les sinergies de cada part del territori per aconseguir dotar-lo, en el seu conjunt, d’una entitat harmònica que generi qualitat ambiental, riquesa i treball i aporti al conjunt del país, la part de solidaritat que li correspon.
--------
Els incidents globals han capgirat el sistema d’organització urbana. Hem passat d’una planificació on només es contemplava el creixement continu i descontrolat a una aturada en sec provocada per una crisi sistèmica global que ha generat caos i confusió.

Tanmateix les Administracions i la Universitat es queden sense resposta en front dels nous reptes que la globalitat i els territoris “perifèrics” reclamen i és, de la mà de l’activa societat civil, des d’on s’opera l’inici del canvi de paradigma que dona sentit real al projecte territorial.

I La vegueria Penedès, és una bona oportunitat per elaborar aquest model, sempre i quan es tingui en compte aquest factor que, curiosament aquí no està representat:  la vitalitat dels moviments socials que des de fa molt de temps impulsen les solucions innovadores, per damunt dels tradicionals interessos polítics i empresarials.

Aquests moviments, organitzats o espontanis, emergeixen amb força i s’han convertit en el pal de paller d’un model d’organització territorial alternatiu més proper a la solució dels problemes globals del territori.
Això fa necessària, si volem aconseguir una encertada planificació territorial, organitzar-nos amb un mètode més democràtic i participatiu. No només les elits decideixen el futur, és amb el conjunt de la ciutadania  que marcarem l’esperit del canvi cap un model territorial més coherent  que serveixi de referent  davant la història i el país.

13/2/20

Àgora contemporània


Demano disculpes per haver arribat tard al debat sobre el carrer Comerç, confiava que el sentit comú i el bon criteri tècnic refermarien una correcta solució política sobre el Pla. No ha estat així, i el projecte s’ha tancat en fals.

Aquest, no té només per objectiu salvar unes naus històriques de la ¨cremਠespeculativa i menys, envoltar-les d’habitatges, regalant 20.000 m2 de sostre, de més.

El projecte ha de servir per articular un conjunt d’elements que generin un nucli potent capaç de dinamitzar la ciutat i projectar-la cap a la capitalitat del territori que acaba de néixer.

Tenim el transport públic de rodalies i l’Ave, un al costat de l’altra, que passen soterrats pel centre de la ciutat. Situats estratègicament al costat de l’estació de busos i perfectament accessible des de l’AP-7, la C-15 i la N-340.

Per sobre emergeix un espai central envoltat de naus d’alt valor històric, contenidors d’activitats cíviques, culturals i econòmiques que, juntament amb l’edifici de l’estació, formen una gran plaça cívica.

Tot això recolzat per moltes hectàrees buides al sud, fins la variant de la N-340, que permet ordenar un gran espai de ciutat i dotar-lo dels serveis, aparcaments i edificacions necessàries per servir aquest nou centre direccional. El preu i els objectius no són costosos ni utòpics. Ens ho deixarem perdre?

28/1/20

Vegueriades


Estem davant d’una nova delimitació territorial, la finalitat de la qual és diferenciar-nos de l'entorn immediat. Segurament perquè el balanç de la seva influència ha estat més negativa que positiva. Passa en els territoris “perifèrics” que són destinats, des d’un “centre”, a tasques residuals, a usos alternatius, contaminants o perillosos, que la ciutat no vol o no hi caben. 

Podríem convenir, -i responent així als que encara no veuen clara aquesta nova divisió- que obeeix al senzill fet de voler ser protagonistes centrals i no tangencials de la història. Passa en tot territori, societat o família, d’exemples en tenim molt a prop.

Ara bé, aconseguit el contenidor, com l’omplim? Amb els mateixos ingredients que els nostres veïns? Amb la mateixa metodologia?

Davant la transformada situació del món, molts parlen de desenvolupar un model alternatiu que serveixi de referent per al futur organitzatiu de Catalunya. 

Això serà possible sempre i quan els que fins ara ostenten el poder en exclusiva permetin la participació del conjunt de la societat que demanda canvis. Avançant un pas més en el concepte de democràcia participativa, potser? 

El Territori es prepara. L’idea, expressada per la societat civil a través de SOSPENEDÊS, d’un projecte de Regió Agroalimentària, n’és un exemple. El Congres Pro Vegueria del dia 21 de febrer a Castellet serà un globus sonda de per on es vol o es pot anar.

24/1/20

La Vila dels Prodigis


Quan una ciutat decideix transformar una part de si mateixa es pregunta, perquè? on vol anar? Com connectar amb la història? Quina projecció de futur tindrà la transformació? Si no hi ha un objectiu clar, engrescador, creatiu i culturalment sostenible, l’afany de negoci domina l’acció i apareix el monstre. Tot i semblar que el projecte està ben fet, no té ni cap ni peus. Una transformació urbana obeeix a una necessitat, no tant sols fisiològica, sinó també cultural i simbòlica.

La Barcelona del XIX va ser transformada per Cerdà en una gran ciutat a través d’un Eixample que recuperava el saber dels grans enginyers, respectava la topografia romana, incorporava en el seu disseny les noves corrents de l’higienisme i l’herència de la tradició maçònica i cabalística. El fruit va ser una obra d’art que ha resistit els embats del temps i dels homes, s’ha adaptat a les transformacions futures i ha donat resposta als grans reptes d’una ciutat metropolitana, oferint una imatge colossal com a capital d’una nació.

Salvant les diferències en el temps i l’espai, Cerdà serveix de referència per parlar de la Vilafranca actual, situada en la cruïlla de liderar un flamant i estratègic territori o de convertir-se en un anodí punt de trobada.

És a través de la tendra imatge d’un plànol del 1889, on apareixen cinc naus vinícoles, envoltades de vinyes, apostades davant del moll de càrrega de l’estació del ferrocarril, mirant a la ciutat des de l’altra riba de les vies que, un segle més tard, suggereix un paisatge amb potència suficient per fer eclosionar l’ambiciós projecte latent, entre el tren i la N340, molt més enllà de la domesticitat del carrer Comerç i les seves naus, que doni resposta a les preguntes del principi de l’article. Els obligats canvis ambientals, socials, polítics i territorials ens menen a desvetllar una Vilafranca ensopida per projectar-la en la perspectiva de la història que el territori i el canvis globals demanden. 

30/12/19

Una dècada prodigiosa?


Els anys vint sempre han tingut un protagonisme especial. Als 20 del segle XVIII, final de la gran guerra del Nord i de la Quàdruple Aliança, es dibuixen els nous estats europeus. Els del vuit-cents s’inicia un cicle de moviment socials contra l’Antic Règim i esclata la revolta bolxevic que marcarà 100 anys de revolucions marxistes arreu del món.

Els més recents, els “feliços anys vint” del segle passat, etapa de pau entre la guerra del 14 i el preludi de la segona guerra mundial -un total de 80 milions de morts-. Dècada on, com ara, el feixisme truca la porta, caracteritzada per la potent expansió de l’economia capitalista nord-americana que, avui, un segle desprès, es posa en dubte per les evidents conseqüències ambientals i socials que ha provocat.

Dels feliços anys 20 del segle XX, on la societat tancava els ulls a la realitat que se li venia a sobre, a la inacció davant de l’emergència climàtica, sense precedents, dels actuals, amb una situació de desprestigi global del sistema econòmic, social i moral que ens paralitza.

Aprendrem de la història? I actuarem en conseqüència o seguirem mirant indiferents als poders que els interessa mantenir l’statu quo?

Podrem, sense por, despullar-nos del proper passat reaccionari i llençar-nos a una creativa i fructífera transformació del món? Dintre d'una dècada ho sabrem. Aleshores tot estarà decidit.

Bons anys 20!

16/12/19

Terra és Futur


El Parlament ha suspès la moció en contra de la implantació logística de 110 ha a la zona de Cal Vies-Sant Marçal, al Penedès. Cal destacar però l’acord favorable de tots els partits en dos dels quatre punts presentats: llum verda a crear i gestionar  un programa de participació ciutadana per la elaboració del Pla Territorial de la Vegueria Penedès -PTPVP- i a desenvolupar-hi un model territorial basat en la planificació d’una regió Agroalimentària del Penedès -RAP-. 
La plataforma d’agrupacions cíviques SOS Penedès -d’on sorgeix la moció presentada- els considera dos avals importants i decisius que el Parlament ofereix al territori, fins el punt que, la seva unànime aprovació, invalida, “de facto”, la suspensió dels dos primers punts.
El primer, la suspensió del PDU de Cal Vies-Sant Marçal, queda avalat, d’entrada, per la participació ciutadana amb més de 1.250 al·legacions particulars en contra, presentades a la Generalitat, i recolzades per part del  Consell Comarcal de l’Alt Penedès i de 24 municipis, de moment.
El segon, aplicar una moratòria als plans i projectes que dificultin l’elaboració del PTPVP, és indispensable per complir el quart punt aprovat: el model de Regió Agroalimentària. Si no es procedeix a la moratòria, difícilment es podrà desenvolupar la RAP.
És un missatge clar que genera, indiscutiblement, una nova metodologia de gestió i elaboració dels Plans Territorials més en sintonia amb l’actual  greu situació ambiental i social.

Un model territorial en base a l'aportació inqüestionable de la ciutadania, cada vegada més activa i implicada, i de la planificació d'una Regió Agroalimentària, germen d'un model territorial complementari metropolità.

Es tracta de formar part de la gran ciutat però, no com a cul de sac de la seva expansió o receptor de les macro andròmines expulsades de la centralitat urbana a que, avui dia, encara hi estem abocats, sinó com a paisatge complementari, productiu i alternatiu als valors metropolitans, amb vida pròpia, regit per la gent que el viu i se l'estima. 

No hi ha pressa, al Penedès hi ha excés de plans. Les qualificacions urbanístiques de sòl residencial i industrial existents, segons els experts, són suficients per créixer durant molts anys. Molts dels polígons industrials estan vuits o amb baixa ocupació. La reactivació econòmica no es produirà, per molt que s'urbanitzin més terrenys agrícoles, només ho farà des de la planificació integral i harmònica del conjunt del territori.
Convidem al Departament de Territori i Sostenibilitat que prengui nota d'aquesta nova situació i iniciï, sense presa però sense pausa, les gestions adients i necessàries per desenvolupar aquest Pla amb la mateixa il·lusió i empenta amb que la gent del Penedès l'ha començat.