Una Persona, Un Paisatge..

Interessant article de la Rosa Giralt Pros sobre el projecte de 60.000 m2 del "Logistic Park"  a Banyeres. Els comentaris que genera, donen la pauta de la desintegració social que estem vivint. L’escrit esmenta les lluites del 2004 contra el CIM que, tot i les grans mobilitzacions i l’aturada en sec del projecte en la crisi del 2008, avui el Baix Penedès s’està convertint en una caòtica regió logística sense ordre ni concert. Lluny, en l’oblit, queda el Pla Territorial aturat, iniciat el 2014, on es plantejava, en debat democràtic, un model orientat cap a la creació d’una regió prioritàriament agroalimentària que s’integrés amb les dues regions metropolitanes. Sembla que avui dia, pretendre articular un territori en base a criteris ambientals, socials i econòmics i dotar-lo d’ànima i personalitat, és una responsabilitat incòmode passada de moda. El debat ciutadà es substituït per discursos de frases que piquen el cervell però no diuen absolutament res: ‘llocs de treball’, ‘i...

El nou paisatge que el PLATER aporta al territori Em desperta l’olor de pi cremat. Des del terrat veig un paisatge emboirat, tota la casa envaïda. Esmorzant, llegeixo les notícies: “ incendis a l’Anoia ”. “ Tot el País en alerta ”. “ Aena adjudica ampliar el Prat ”. Els 55 milions anuals de viatgers encara no són prou per alimentar el sistema. Més llenya al foc! Respirar es fa dificultós. No puc tancar les finestres, les necessito obertes per refrescar la casa. A l’hora de la calor ho tanco tot i amb l’ajuda dels ventiladors puc subsistir fins que se’n va el sol. Lluitem contra les MAT i el  PLATER ens omplirà el paisatge de MATs. De la resta s’encarregaran els polígons de mercaderies portuàries foragitant l’agricultura i construint barris de gent que pujaran als trens rigorosament descontrolats.  Tot per la desídia d’un país, fa temps, capat. Serem molts més, però més pobres, ei! Però no hem de deixar de ser solidaris i servils. El foc, el fum, la sequera, la calor.. evid...

  En memòria Tenia un talent indiscutible i una energia intel·lectual atractiva, va ser dels pioners a concebre el paisatge productiu vitivinícola com una estructura cultural, territorial i simbòlica. Ens vàrem conèixer el 1986, en el primer Master d’Arquitectura del Paisatge de la UPC. Ell formava part de l’equip fundador i jo, assistia com alumne. Un quart de segle després ens retrobàrem a les biennals del paisatge del Penedès que ell liderava i, més tard, a l’equip del CEPVÍ, on la intensitat del seu protagonisme acabaria enfrontat amb una realitat canviant plena d’ensurts. El paisatge pel qual es lluitava anava escolant-se com l’aigua entre les mans: el fantasma de la sequera persistent; l’allunyament del poder de decisió econòmica de la regió; la manca de cohesió política per acordar un model agroalimentari on fer-se forts davant de les agressions externes, deixaven afeblit l’argument motor del CEPVÍ i el seu líder: confiar en la força del paisatge. La seva presència h...

Estació de Vilafranca a mitjans del segle passat Vaig treballar de becari una llarga temporada en l’estudi d’urbanisme dels meus mentors universitaris. Havíem estudiat i dibuixat tota la comarca; planificat la capital i dos municipis importants. Recordo, durant els treballs, haver-me passat dies dibuixant amb un ‘rotring’ carregat amb tinta verda tot l’entorn de la Vila. Cada punt que marcava sobre el paper vegetal era un cep a escala. El plànol final era espectacular: els edifici ratllats en tinta negra i l’entorn agrícola amb tot de puntets verds. Quan vaig acabar la carrera em van embolicar amb els plànols del Pla i em van llençar a la meva primera experiència professional en la difícil tasca de portar a terme, sobre el terrenys, la gestió del desenvolupament urbà de la capital. Sortíem del desenvolupisme dels anys 60 i fèiem els primers projectes de l’era democràtica. Per primera vegada la planificació urbanística es representava amb dibuixos que podia entendre la gent. Els nou...

Manifestació al Ple de l'Ajuntament de Banyeres l'any 2006 -Flickr- S’esvaí l’oportunitat de redactar el Pla Territorial. Durant el Covid es va generar un intens debat d’on va sorgir un encertat model pel Penedès. Inexplicablement el Pla es va aturar de sobte, allí i per sempre. Tenia la possibilitat d’integrar-se amb dignitat dins de la Regió Metropolitana i aspirava a ser referent d’un planejament català necessitat de noves idees.  Ara, el model Penedès ha passat de perseguir la utopia d’una Arcàdia (avalada per vint anys de lluites ciutadanes reivindicant els seus valors més essencials: qualitat ambiental, integració industrial, economia pròpia i bones comunicacions) al colonialisme de les invasions logístiques; a l’oblit de les comunitats energètiques urbanes en favor de l’ocupació indiscriminada del camp agrícola; a mantenir la perpètua deixadesa de les xarxes de transport públic.. L’abandó d’una bona planificació integral genera monstres ‘sectorials’ que empitjoren el pro...

  Seguint l’estela del maig del 68 i de la contracultura “hippie”, el 1973 es publica “ Small Is Beautiful” , de Ernst Friedrich Schumacher . En un món sense internet, ell ja advertia dels excessos d’una economia dominada per una ambició insaciable: capaç de proeses tècniques, però incapaç de resoldre necessitats bàsiques. Denunciava una societat que, fascinada pel creixement i per una lectura simplista de l’evolució — la supervivència del més fort —, justificava un model expansiu i deshumanitzat. Per a ell, el problema no era només econòmic, sinó moral: la pèrdua de saviesa. Mig segle després, les seves tesis són vigents. Davant la crisi ecològica i social, emergeixen models que reivindiquen l’escala humana i posen la felicitat al centre, per damunt de l’abstracció monetària. El creixement no és una solució, sinó part del problema. No és només una fallida econòmica; és una renúncia moral. Rellegir-lo avui és constatar una paradoxa inquietant: “una humanitat tecnològ...