Qui mena, no mana

https://www.liceubarcelona.cat/ca/una-apocalipsi-irracional

En una era de feblesa política, d’inestabilitat climàtica, de sequera i escassedat de recursos. Temptats pels tik-tok de l’extrema dreta, insensibles als canvis que la natura ens depara i embolicats amb l’antiga manta del confortable segle XX, neguem els temps d’escassedat i estalvi, que ens anirien molt bé per sobreviure dignament —encara que sigui per una temporadeta— com varen fer els nostres avantpassats agraris.

La disbauxa de la nostra civilització no té aturador. Causa de que, en el nostre petit país, estiguin passant coses pertorbadores: invasions logístiques desmarxades comandades per promotors immobiliaris; colonitzacions solars agràries de grans empreses energètiques ultracontaminants; Infiltracions de falses instal·lacions d’agroparcs a l’americana. Tot, no aigua, totes menades per inconscients desenvolupistes atrapats en el temps del ‘país del mai mai’.

Som una civilització tan evolucionada fins a l’extrem d’esdevenir irracional?

Ni en els pitjors moments del franquisme m’havia sentit tant desubicat. Al contrari, aleshores lluitàvem contra un enemic real, i tots n’érem solidaris. Ara, l’enemic es disfressa de tu, i no l’identifiques fins passat un temps, quan explores en les profunditats del ‘Jo profund’ que en Carl Gustav Jung ens acostà. Mentre, ningú es fa càrrec, ningú és responsable i la Humanitat segueix esclava de paranoies i psicòpates.