Memòria de peix
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMYHcDdubDTEksruxWmHbVWzYYV0Wl0GLiaBf-K9ek7beuHBHzewk4_0xc8WQXH_-olN7cfmldN6pa5NBBgTEWBZlemrvDQSRuStf-CWrfnAhNJkrGMWiG17B2RDF-2b5tkqXKJcyy2xg/s320/magatzem+log%25C3%25ADstic.jpg)
L’accident a la N340, que ha costat tres vides més, ha reactivat les protestes dels municipis d’aquest eix demanant aplicar mesures i incentius per abaratir, o fer gratuïts, els peatges de l’AP7 i alliberar així la càrrega de trànsit de la N340, convertir-la en un eix menys perillós a l’espera de l’autovia A7. Molts recordem que el fil conductor de les actuals demandes van néixer arrel del projecte del CIM a l’Arboç-Banyeres allà per l’any 2004 -fa 14 anys- on es va iniciar el potent moviment “No Fem el CIM” en contra de l’A7 i d’implantar zones logístiques i ports secs sobre el Penedès vitivinícola. La lluita d’aquest moviment social va generar propostes coherents sobre infraestructures del transport, tècnicament viables i respectuoses amb el medi, que han caigut en l’oblit. Ara, amb la revifalla de la crisi, torna el CIM, i amb ell unes reivindicacions descafeïnades, sense debat sobre el model territorial que, anys enrere, ja s’havia consolidat com adequat