Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta El Pilar

Un dinosaure al Penedès

Imatge
  Llegeixo un dels criteris del Pla Territorial: “ Moderar el consum de sòl .. minimitzant el creixement urbà sobre l’espai obert ”. Mentrestant, a Masquefa, la flamant Comissió d’Urbanisme del Penedès, aprova un pla per construir un gran centre logístic en sòl de protecció agrícola, prop de Sant Llorenç d’Hortons, en ple paisatge vitícola, tan apreciat per la gent i les empreses d’aquí i tan menystingut per la caduca cultura política que arruïna la terra.  Sí, són els respectables polítics del Departament i els seus alts funcionaris, que dirigeixen els destins del Pla Territorial, els mateixos que presideixen la Comissió d’Urbanisme, acabada de crear, i representada pels, teòricament, polítics d’aquí,   tècnics d’aquí i persones i entitats que, en teoria, són autoritats responsables en la defensa dels interessos del Penedès.    Proporciona poca confiança un organisme públic que amb una mà ofereix diàleg ‘sostenible’, mentre, amb l’altra, contamina el territori que ha de cuidar.  Amb

Un far a Cunit

Imatge
Alguna vegada hi ha hagut un far a Cunit? Davant la planúria daurada de la seva costa sembla impossible que a algú se li acudís construir-ne un. Però a Cunit, fins fa poc, hi havia un far. Una llum que orientava en la foscor als grups de navegants perduts, cercant la veritat, més enllà la realitat maldestre que els aclaparava. El far es diu Marisa Ibáñez. La vaig conèixer als anys 90, en les lluites del GEVEN per salvaguardar el delta de les Madrigueres i tantes altres coses. Ella ens organitzava xerrades de les denuncies ambientals en la seva biblioteca al Casal de Cunit. Divulgava les propostes i ens feia costat. Discreta i resilient, l’anaves trobant a tot arreu on calia. A principi del segle, en la lluita contra l’ocupació logística al Penedès o les reivindicacions per la Vegueria Pròpia, després, tallant l’AP7 el 3O. Entregada i natural.  Posseïa una veu atraient, amb l’accent aragonès li donava una dimensió calidoscòpica a la llengua . Sempre mantenint a ratlla el

Somnis ferroviaris

Imatge
A corre-cuita em llevo, agafo un dels cotxes elèctrics municipals compartits i just arribo a temps a l’estació de l’AVE Penedès, a 20 km de casa. Amb dificultats trobo aparcament. Vaig a Girona, i només hi ha dos AVANT pel matí. Sort que l’estació està fora de la ciutat. No durarà massa aquesta comoditat. Al costat de l’aparcament, que no para de créixer, ja han concedit llicència per un gran supermercat, una estació de BUS, un edifici d’oficines i la premsa ja ha anunciat la construcció d’un hotel IBIS. ADIF ha comunicat l’imminent desaparició de les estacions de Vilafranca i La Granada. És una despesa inútil tenir tres estacions en quatre quilòmetres, declaren. De fet, els dos municipis implicats estan en converses per fondre els dos municipis i dissenyar un gran pla d’expansió urbanística de 400ha i 100.000 habitants, amb epicentre a l’estació. Ho encarregaran a un famós equip de la Universitat Politècnica. Corren rumors que el nom del nou municipi serà VILAFRAN

Àgora contemporània

Imatge
Demano disculpes per haver arribat tard al debat sobre el carrer Comerç, confiava que el sentit comú i el bon criteri tècnic refermarien una correcta solució política sobre el Pla. No ha estat així, i el projecte s’ha tancat en fals. Aquest, no té només per objectiu salvar unes naus històriques de la ¨cremਠespeculativa i menys, envoltar-les d’habitatges, regalant 20.000 m2 de sostre, de més. El projecte ha de servir per articular un conjunt d’elements que generin un nucli potent capaç de dinamitzar la ciutat i projectar-la cap a la capitalitat del territori que acaba de néixer. Tenim el transport públic de rodalies i l’Ave, un al costat de l’altra, que passen soterrats pel centre de la ciutat. Situats estratègicament al costat de l’estació de busos i perfectament accessible des de l’AP-7, la C-15 i la N-340. Per sobre emergeix un espai central envoltat de naus d’alt valor històric, contenidors d’activitats cíviques, culturals i econòmiques que, juntament amb l’edi

Carn de Corredor

Imatge
l’ANC del Vendrell va presentar en Joan Amorós, activista cultural català i president de Ferrmed, organització de 15 anys dedicada a fomentar el corredor ferroviari del mediterrani. Comentava que des de Madrid no hi ha pensament lògic per estructurar un bon projecte ferroviari, ni tampoc interès, ans el contrari, el Mediterrani, per a ells, passa per la capital del Regne. Però insistia en la necessitat d’estructurar una xarxa per a trens de 1500 metres de llarg que reculli totes les mercaderies que arribaran als ports de la península, amb vaixells cada vegada més grans,   des de l’extrem orient, a través d’un Mediterrani que és el corredor més transitat del món. Catalunya es troba en la cruïlla de camins logístics entre el corredor marítim, Est-Oest i el ferroviari del mediterrani d’Algeciras a Copenhaguen. Segons ell, ens hem de preparar, la logística ens envairà, té futur a casa nostra. Li vaig preguntar què li semblava el Logis Penedès. Va dir que es tractava d