Sense aigua no hi ha vi
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiizV1htoDMLE7mBMWEv7P93rJo6wOJBnOiz4Ps6ihTzU8USFAWSYVQ9FW9MuaHhjiXJZY-IdHq50ff_A3M9J5xAGN8SN3HGgMhnKt4B8hPXlbrXlcByYMKnDTWR4uf3y-Hwl5yv93cOJY/s16000/Diptic+tert%25C3%25BAlia.jpg)
El dimarts va passar un fet curiós. Per primera vegada es va parlar d’aigua en un lloc de vi. Les ja tradicionals tertúlies organitzades pel CEPVÍ, a l’escola d’enoturisme de Vilafranca, varen tenir com a protagonista a l’aigua dins del ecosistema del paisatge penedesenc. Soazig Darnay va conduir el debat acompanyada d’Humbert Salvador, Ricard Pintado, Josep Ma. Calaf i Victor Cornejo. Tocades quasi totes les tecles dels secrets de l’aigua en simfonia amb el medi, van anar desgranant, un a un, els conflictes i lligams entre els dos elements essencials (aigua i terra) per a la subsistència dels éssers vius i base del paisatge, sobretot el vitivinícola. Es va parlar dels canalitzadors naturals o artificials (rius, rieres, torrents, estanys i fonts ) que configuren l’estructura d’un paisatge i que, en funció del seu grau de manteniment, aquest pot seduir o ser rebutjat. El sistema hídric no entén de fronteres administratives. L’escassetat, l’alt grau de contaminació, la mala ge