Vidres trencats
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd59fVe4yCU9ytb2YV9ClYKPdWgg4fzhyphenhypheno8fnaP-_GGTr_uJU5zxQQEBgn4RmcFcLwzIIKmCaI-lK-WLeqUB4Zf4bahyqzHybVMWyZGFD2NzX_FIb3K8iKYNYCKjQEt04dDK8FYfAV884/w800-h508/La+Cristalera.jpg)
La 'Cristalera' ens deixa, com la Nissan, i dintre de no res, tal com va venir un bon dia del 1973, haurà desaparegut del Penedès. Aleshores jo era un estudiant d’arquitectura amb moltes idees al cap i se’m va ocórrer denunciar l’impacte que generaria una industria d’aquesta magnitud en l’ecosistema del Baix Penedès, no us explico la reacció. Amb la fàbrica, 1.400 famílies vingueren de fora. Com a becari vaig col·laborar en el projecte del nou barri a Banyeres destinat als habitatges pels dirigents i encarregats. L’altra barri, el dels obrers, es construí a l’Arboç, prop de la fàbrica. En poc temps, Banyeres i l’Arboç, varen passar de 3.000 a 5.500 habitants. Quasi mig segle més tard ens cal preguntar què ens ha aportat a part d’unes quantes jubilacions. Quina riquesa, econòmica, social, cultural i de benestar ha representat per la col·lectivitat penedesenca i, sobretot, quina herència tecnològica ens deixa. Sabrem fer vidre? Som el magatzem dels grans negocis neocapitalistes