Una Persona, Un Paisatge..

Plànols cromàticament ben dissenyats. Línies fines i ondulades formant futures traces d’autopista desenvolupista - el 4 art. cinturó per  Vilafranca i més enllà fins El Vendrell-. La sinuosa corba d’un tren que connecta la costa amb l’interior, ideal recorregut turístic pel Penedès. Zones industrials i logístiques persistentment imposades -El Logis i la Conca- dibuixades, amb petites rodonetes gris perla, quasi imperceptibles sobre el fons gris del plànol i Cal Vies, de delicat rosa pàl·lid. Ratlletes grises, pel sòl no delimitat de l’autòdrom de Ribes. Taques grises en el sòl urbà consolidat del pla de Mar. Veritable fresc renaixentista representant els criteris del Pla Territorial. Tot amanit amb frases i conceptes com: “diversitat territorial”. “Model sostenible i resilient al canvi climàtic”. “Integrar transversalment el paisatge”. ”Planificar els espais oberts de manera proactiva i estratègica”. “Moderar el consum de sòl..”  I jo, com Ulisses, lligat al pal major, per

Estem davant d’una nova delimitació territorial, la vegueriaPenedès . La seva finalitat és diferenciar-nos de l’entorn immediat que ha significat una influència més aviat negativa que positiva. Passa en els indrets “perifèrics” que són destinats, des d’un “centre”, a desenvolupar tasques residuals, a usos alternatius o contaminants, que la gran ciutat no vol o on no hi caben. Ara bé, aconseguit el contenidor, com l’omplim? Amb la mateixa metodologia com fins ara? Si, en un principi, la delimitació ha estat un èxit, ara falta veure com es talla l’expansió metropolitana cap a la vegueria i com s’estableixen relacions recíproques amb ella i la resta del país; de com la configurem de nou perquè respongui a les expectatives que han motivat la seva creació. L’expansió urbana en taca d’oli és un model obsolet que ja no respon a les imperioses necessitats globals de sostenibilitat ecològica i justícia social. La tendència de la planificació actual és incorporar els t

El Parlament ha suspès la moció en contra de la implantació logística de 110 ha a la zona de Cal Vies-Sant Marçal, al Penedès. Cal destacar però l’acord favorable de tots els partits en dos dels quatre punts presentats: llum verda a crear i gestionar   un programa de participació ciutadana per la elaboració del Pla Territorial de la Vegueria Penedès -PTPVP- i a desenvolupar-hi un model territorial basat en la planificació d’una regió Agroalimentària del Penedès -RAP-.  La plataforma d’agrupacions cíviques SOS Penedès -d’on sorgeix la moció presentada- els considera dos avals importants i decisius que el Parlament ofereix al territori, fins el punt que, la seva unànime aprovació, invalida, “de facto”, la suspensió dels dos primers punts. El primer, la suspensió del PDU de Cal Vies-Sant Marçal, queda avalat, d’entrada, per la participació ciutadana amb més de 1.250 al·legacions particulars en contra, presentades a la Generalitat, i recolzades per part del   Consell Comarcal de l’

El món es crema i els bombers de vacances. Aquesta és la idea que tinc de la Regió Penedès on estan passant moltes coses que poden trastocar negativament el Territori. I els responsables oficials ni s’acosten al fum, ni saben el color del foc, ni els interessa. I així anem. D’incendi en incendi, intentant apagar focs. Sabem des de fa temps que els bombers oficials no donen més de si. Passa el temps i van mirant el cel a veure si plou. La gent està farta d’esperar que actuïn, i quan ho fan, hi tiren benzina. En aquesta data de l’11S té més sentit que mai recordar que la lluita per la dignitat humana passa, principalment, per reconèixer el valor de la Natura com a base fonamental de l’existència del ésser humà en aquest diminut planeta abocat al suïcidi. Al Penedès aquesta lluita es manifesta de diferents maneres. Una, la batalla engegada a través de la plataforma SOSPENEDÈS, per aglutinar les forces que lluiten per foragitar el fantasma d’un sistema que nega aquest valor

El territori no té paisatge. Nosaltres li posem. El paisatge és la interpretació d'una realitat que construïm. Sense nosaltres, no existeix. Ell mor amb nosaltres. És un sentiment, res més. El més sorprenent és que, quan es converteix en un element col·lectiu, adopta una dimensió superior i ens envolta, ens defineix com a societat. És el nostre contenidor cultural i sentimental. Els grans paisatges es fan a foc lent, al llarg del temps -l’estructura vitivinícola del Penedès, per exemple-. Quan algú el transforma sobtadament, per raons polítiques o interessos econòmics, apareix la disharmonia i el conflicte. Els grans creixements urbans en són un referent. Després passaran anys fins que el ser humà torni a assimilar la nova estructura. Així ha passat en els desaforats creixements de les grans ciutats, com l’eixample Cerdà: un trauma inicial pel territori convertit, finalment, en un símbol de paisatge urbà. Aquí, ara podem triar si volem transformar el territori i encabir-

(Sobre la presentació del llibre "El Penedès era possible" al Vendrell, en commemoració del 10 aniversari de l'inici de la reivindicació de la Vegueria Penedès) Un vendrellenc, company de velles batalles reivindicatives, em comentava que ell no hi creia amb la Vegueria. Era més aviat una qüestió vilafranquina. No vaig tenir temps de contestar-li, dons estàvem en una reunió a punt de començar. Però jo, com a baix penedesenc, he de dir que el que s’està coent darrera d’aquesta intensa moguda de 10 anys reivindicant la vegueria Penedès és una de les poques possibilitats de salvació del perill que hi ha de convertir-nos en la cua de lleó metropolitana, amb el que això comporta d’homogeneïtzació urbana i cultural. Som conscients que el Baix Penedès és un territori dividit. El Vendrell mira cap a Tarragona pels seus lligams amb l’Administració pública provincial, part de la comarca interior ho fa cap al Penedès agrícola i la zona costanera és filla de la metròpoli.

El planejament territorial de les últimes dècades de l’era democràtica s’ha fet en funció de l’economia,  donant per assentat que la qualitat de vida se’n beneficiaria de manera automàtica.  No ha estat així, els avenços socials que han costat tants anys de lluites a varies generacions s’ha desmantellat en un no res, molt abans que arribés la crisi. Ara l’estructura heretada ens mostra el gran error d’un model expansionista que ens ha abocat al caos. El model basat en la dissipació del sistema metropolità sobre els territoris agraris confrontants està fent aigües. Aquests, aparentment més fràgils aguanten l’embranzida de la crisi amb més solvència i tenen més possibilitats de reeixir davant la capgirada situació econòmica. El cas del Penedès, tot i estar dotat d’una coherent estructura territorial, és un exemple de colonització metropolitana sobre un territori agrari. La metròpoli, per la seva naturalesa, és expansivament depredadora. Utilitza el territori obert sense c

El dimarts i 13 de desembre del 2011 el Ple del Consell Comarcal del Baix Penedès va rebutjar una moció on es proposava demanar a la Generalitat la retirada del Pla Especial del Logis. Els consellers que varen votar a favor de la moció: IC Verds, ERC, PxC i dos de CiU (els alcaldes de Banyeeres i Llorenç) El PP, PSC i CiU, (excepte els dos de CiU) varen rebutjar la moció. La manca de convicció, la fal·làcia de que això ens salvarà de la crisi i la pressió d'estaments superiors, polítics, governamentals i financers comencen a decantar la balança a favor de convertir definitivament la comarca del Penedès en un gran centre de distribució logística en detriment de les potencialitats d'un territori que la majoria dels nostres governants no saben o no volen veure. El rebuig en contra de la participació ciutadana també va fer acte de presència per part de la portaveu del PSC al considerar ja prou representativa l'estructura obtinguda a conseqüència de dels vots dels ciutad

Els extrems oblidats Sobre el concepte de paisatge hi han dos aspectes que s’han relegat a l’oblit durant molt de temps per part de la nostra societat: el reconeixem del paisatge íntim, el que forma part del nostre bagatge personal, que evoluciona amb nosaltres i ens determina el comportament formant part de la nostra personalitat. A l’altra extrem hi trobem els paisatges exteriors, els que serveixen de marc al nostre entorn social i cultural, que configuren els successius territoris que abracem: el municipi, la comarca, el país.. Aquests, els que haurien de formar part dels processos de transformació humans del territori també han estat obviats en la planificació territorial. Entre aquests dos extrems, un nexe comú, el sentiment. La relació sentimental amb el paisatge genera el sentit de pertinença a un lloc. És el marc de relació entre el jo i la comunitat i té un important paper en el desenvolupament cultural de la societat. Un entorn harmònic genera qualitat de vida, pr

Un amic de Segur em va comentar el que ja portaven els diaris, la revolta contra el POUM de Calafell, entre altres coses, per l’afectació de les illes urbanes entre l’estació de Segur i el port esportiu -un port a la moda, amb centres comercials, fins ara mig buits- que l’Ajuntament, en un esforç per posar el municipi al mapa dels negocis, pretenia afectar per convertir la zona en una nova àrea de centralitat metropolitana. Segueix llegint..

L’inici del pla estratègic del (Alt) Penedès, impulsat per la Fundació Pro Penedès, va fer la seva presentació la setmana passada en el castell de Castellet, seu de la Fundació Abertis, on la brillant exposició sobre la situació econòmica actual del Dr. Oliver, catedràtic d’economia Aplicada de la UAB i director de l’anuari econòmic comarcal de la Caixa de Catalunya, va deixar preocupats als assistents, tot i el to suau i didàctic de la conferència. Va faltar, però, reblar el clau. La implicació de la banca i el sistema financer en la crisi econòmica va ser mencionada molt matisadament. La crisi energètica, subjacent darrera de l’actual, que de ben segur influirà, i no pas positivament, en el procés de recuperació econòmica, quasi no va aparèixer. Dos factors claus que caldrà enriquir i completar amb altres cessions ja que molts hi vàrem trobar a faltar el contrapunt d’una versió alternativa més agosarada i de visió més punyent que la realitat demanda.

Les conclusions del document del Catàleg de Paisatge per al Baix Penedès són: De prosseguir les dinàmiques territorials recents i donat que la Plana del Baix Penedès es troba situada en el principal corredor de comunicacions de Catalunya en una posició de ròtula entre Barcelona i Tarragona, sembla que en el futur més immediat és pot produir una continuació de les tendències observades recentment:  a) disminució de l’espai agrícola,  b) el creixement de l’espai construït i  c) la progressiva fragmentació de l’estructura del mosaic paisatgístic.  El projecte del CIM del Penedès és el factor clau per l’evolució del paisatge, ja que l’increment de llocs de treball que es preveu pot convertir-se en un factor d’atracció de població i, per tant, pot comportar l’increment de la urbanització, ampliant els nuclis de població més propers, fent perdre la identitat i les característiques dels pobles.  L’eix de l’AP-7 i l’AP-2 afavoreix que els polígons industrials se situïn al mig de la Plana, fet

Una proposta alternativa al model de territori Penedès que se'ns ve a sobre ..

Després de tants comentaris gratuïts com s’han dit sobre el Logis-Penedès, el Logis-La Bisbal i tots els logis que puguin arribar a sortir a partir d’ara per salvar la humanitat baixpenedesenca de l’atur, cal posar un toc de serenor i, sobretot, els punts sobre les is. continua..

Es consideren insuficients els arguments donats per l’equip redactor del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona als suggeriments dels Ajuntaments de Banyeres, l’Arboç i vint-i-cinc persones més exposant a bastament els motius pels quals és necessari treure la zona qualificada de sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic destinada a la construcció d’una central logística ( Logis Penedès ). . continua..

“El Baix Penedès ha crescut moltíssim des del punt de vista residencial però de forma desequilibrada en relació a l’activitat econòmica que la converteix en una gran ciutat dormitori fortament lligada, per raons de treball, a la regió metropolitana de Barcelona...té una gran dispersió de sòl urbà i una elevada fragmentació territorial que fa malbé una magnífica plana agrícola”. Del Pla Territorial del Camp de Tarragona continua..

Contràriament al que es podia esperar, el Pla Territorial del Camp de Tarragona aporta un grau d’ambigüitat encara més gran del què ja tenim al Baix Penedès. Una primera anàlisi, després d’haver participat, innocentment, en la fase dels suggeriments i haver constatat que els responsables del pla van a pinyó fix. Seria bo comentar alguns trets genèrics pel que fa a la situació de la nostra dissortada comarca-corredor. continua..

Informe realitzat en el marc del desenvolupament dels treballs de redacció del Pla Director Territorial de la comarca de l'Alt Penedès. El publico perquè en pugueu tenir coneixement i fer-ne difusió, si ho considereu necessari: Informe PDTAP

Les jornades de debat sobre el futur del Penedès s’han acabat. El debat continua, o almenys hauria de ser així. Tres dies a Banyeres defensant un Penedès lliure de logística i de noves autopistes —les conclusions al bloc de nofemelcim o aquí— i tres jornades al Consell Comarcal del sud del Penedès explicant què era el Logis, l’Estudi de Mobilitat i el Pla Territorial, han aportat llum on alguns encara hi veien foscor. Continuar..

En primer lloc el PTPCT hauria de recollir les demandes que des de la societat civil s’han expressat, de diferents formes i maneres, sobre dos qüestions bàsiques que determinaran la direcció del desenvolupament territorial: 1. Proposta per a la desaparició del sòl potencialment estratègic corresponent al Logis Penedès demandada per la societat civil i la major part dels partits polítics de la comarca, així com bona part dels ajuntaments i el consell comarcal del Baix Penedès. 2. Acceptar les al·legacions fetes pels ajuntaments i el consell comarcal sobre l’ampliació de l’AP-7 a 4 carrils, gratuïta a canvi de no fer l’autovia com alternativa a la variant de la N-340. Les dues implantacions generarien un impacte greu i alterarien substancialment de manera irreversible l’estructura socio-econòmica, ambiental i territorial del Baix Penedès. Aquest assumpte, considerat molt greu per bona part de la població penedesenca, mereix ser consultat, com a mínim, amb el territori. Les explicacions