Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2016

L'Arbre de la Vida

Imatges
La sala, plena a vesar, prometia debat. L'acte sobre «Les Madrigueres: passat, present i futur», després de l’últim ensurt, de construir un passeig de formigó i un aparcament lineal que pretenia tallar-lo d’Est a Oest, era una bona oportunitat per clarificar el pervenir d'aquest espai deltaic protegit. A mesura que avançava l’exposició, els ponents anaven dissipant les esperances d'un debat. No van aparèixer ni el Pla de recuperació ambiental ni el projecte, aturat in extremis, que Costes va executar pel seu compte. Dos peces clau per entendre la situació real d'aquest espai. Dos maneres antagòniques d’entendre el territori. Avui encara és tabú afrontar obertament una política de recuperació ambiental. De la grandesa en la lluita -gràcies a gent com el Pep Blasco- per recuperar un espai vital de la salvatge paranoia urbanitzadora  hem passat a la misèria burocràtica de no saber què fer amb ell. Les Madrigueres,  les arrels de l’arbre que sustenta la

Worldwatch

Imatges
“La situació d'emergència sense precedents obliga a actuar amb urgència per posar remei als riscos ambientals que ens sacsegen.” Martí Boada. El Worldwatch Institute presenta a la Universitat Aut ò noma de Barcelona el seu Informe Anual "La Situaci ó del M ó n 2016" que aquest any est à dedicat a la sostenibilitat urbana. Proposen ciutats denses i sostenibles. Les urbanitzacions de baixa densitat ja no hi tenen cabuda. Barcelona s’apropa molt al model sostenible. L’eixample Cerdà ha acabat sent un exemple universal i el bicing també, com a transport alternatiu al motor. A tot això cal afegir-hi l’autonomia energètica, la producció d’aliments km0 i l’autoreciclatge dels residus. Tot això fa temps que ho sabem. També que l’exponencial creixement demogràfic és la principal causa del canvi climàtic. Sembla, però que no ho tenim clar, encara. Aquí, al nostre petit país, des de fa uns anys, malgrat la crisi econòmica, tot segueix igual. Per posar un exemple, al meu po