Una Persona, Un Paisatge..

  Saber passar pàgina és una bona idea quan, amb el pas del temps, la vida va repetint les mateixes seqüències. Els bucles vitals són indicadors de l’estancament interior. Et permeten fer-te vell en un estadi de confort però impedeixen el cultiu del coneixement i la saviesa. La vellesa, he descobert, és l’etapa més creativa i vital de l’existència. Des d’aquest turó entreveus el passat, dominat per l’ego, el sexe i el poder amb tota la seva dimensió calidoscòpica. Els sentiments que l’han forjat configuren un llibre revelador on la nuesa dels protagonistes es fa evident.  Contemples el comportament juvenil de la gent i no pots evitar pensar: ' per aquí ja hi he passat'. I, com un ésser cada vegada més invisible als ulls del món, llisques en silenci pel costat de les coses, admirant la seva creativa i falsaria dimensió.  Ja no t’has de preocupar de l’estètica del teu físic, vas com vols. Ets cada vegada més tu i gaudeixes d’una nova mirada panoràmica i profunda, des de la...

  Sota la figuera de la vinya de Cal Magret, estirat al banc mirant el cel, sento caure, de tant en tant i lentament, les fulles seques. No fa aire, no hi ha sol, fa calor. En el silenci, se sent la seva trajectòria descendent a través del so net i cru de la fulla al tocar amb les altres al seu pas cap a terra. Tanco els ulls i espero que una d’elles es posi sobre el rostre. Cap ho fa. La Natura va al seu aire. Escolto que una d’elles, al passar pel costat, amb un lleuger xiuxiueig, em diu: “ ja t’ho faràs ”. Finalment llisca suau sobre la terra que fertilitzarà.  La tardor càlida és exasperant. Genera un contrast difícil de portar. Quan fa fred ens abriguem i ens recloem a casa. Això ens permet la introspecció necessària per amortir el canvi psicològic que representa passar de l’estiu a l’hivern. Ara, no. Dins nostre les estacions no troben harmonia. L’ànima va perduda esperant l’estadi que no vindrà.  No és estrany. Fa temps que ho sabem i ara tenim davant nostre una ta...