Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Al Diari del Baix Penedès

Caos, Inòpia i Mantega

Imatge
Foto, Joan Roquer Els del Logis tornen. Adapten el pla. Sedueixen a polítics i entaulen plàcides converses amb els opositors. Sempre eludint el tema principal: els efectes estructurals d’una activitat aliena a un paisatge. No hi ha debat ciutadà. Ni quilòmetre cero. Tot i la canviant situació geoestratègica de la producció mundial i l’increment dels costos energètics, no s’estudien alternatives més adients i actuals. No els hi preguntis el perquè. Ells només cerquen el dia en que podran entrar màquines. Tenir-ho tot preparat per quan la crisi obri una escletxa encendre la metxa de la bomba global. Podria ser una bona idea, la logística com una activitat més dins de la diversitat penedesenca. Mai considerar-la com a protagonista principal i menys, prioritària. Si fóssim suissos podríem compaginar perfectament paisatge amb centres logístics i mantindríem el corredor global a ratlla. Desgraciadament, el més calent és a l’aigüera. Aquí ningú ha demostrat tenir clar la mesura

Demagògia democràtica

Imatge
Sortint al pas de la campanya mediàtica orquestrada a favor del Logis-Penedès   — sobretot del PSC — s’ha de matisar que, l’argument de pal·liar l’increment del nombre d’aturats mitjançant la logística, no té res a veure amb una necessària planificació econòmica racional del territori. Omplir la comarca de naus i blocs de pisos indiscriminadament és una solució barroera. Un recurs fàcil tenyit de demagògia. continua..

Puzzle BP

Imatge
Contràriament al que es podia esperar, el Pla Territorial del Camp de Tarragona aporta un grau d’ambigüitat encara més gran del què ja tenim al Baix Penedès. Una primera anàlisi, després d’haver participat, innocentment, en la fase dels suggeriments i haver constatat que els responsables del pla van a pinyó fix. Seria bo comentar alguns trets genèrics pel que fa a la situació de la nostra dissortada comarca-corredor. continua..

No hi ha manera.

Imatge
M’acaben d’enviar l'informació de les ARES ─Àrees Residencials Estratègiques: un programa de la Generalitat per construir habitatges públics─ i al Baix Penedès se'n construiran prop de 2.500entre Calafell (400) el Vendrell (400) i Santa Oliva (1.750). continua..

De cara a la paret!

Imatge
Estem acostumats que la classe política, la què governa, la què té un càrrec públic gràcies als vots de la gent, critiqui els actes i les manifestacions crispades de la pròpia societat que administra. El cas més recent és la desqualificació cap a la plataforma NOFEMELCIM titllant-los de “mal educats” per l’escridassada al president del Consell Comarcal del Baix Penedès a la seva visita a Banyeres. ... Continuar.. .

Espais agraris

Imatge
“ Hi ha lleis per a tot menys pel camp. Lleis urbanístiques, lleis d’espais naturals.. però no d’espais agraris, i per tant, legalment, no existeixen, així no es pode n valorar, regular i, sobretot, preservar.” ........ dels ponents. El Conseller d'Agricultura i els representants de les entitats organitzadores del seminari. Continuar..

El somni de la raó produeix monstres

Imatge
Acostumats com estem veient ajuntaments aprovant plans urbanístics expansius, de qualsevol tipus i condició, sorprèn a molts, els descol·loca i es ruboritzen, al contemplar estupefactes el procés contrari — de desqualificació urbanística —, que ha portant a terme el flamant govern municipal de la Bisbal del Penedès: 1.300 habitatges, 70 hectàrees industrials amb uns grans magatzems darrere, com a sòlid client, i a més, renúncia a l’aigua de mini transvasament de l'Ebre. Molts creuen que el seu alcalde s’ha tornat boig. Però, qui ho contempla amb ulls conscients i crítics creu que la bogeria instaurada, des de fa temps, en la cultura de la nostra societat, no ens deixa veure la veritable raó: l’espoli que ha vingut succeint durant tota la segona meitat del segle passat sobre el territori Penedès, convertint-lo en veritable calaix de sastre per a qualsevol necessitat peremptòria de la metròpoli; de l’especulació urbanística orquestrada per promotors inconscients, canviant boscos i vi

Més a prop que mai

Imatge
Van trigar una hora ben bona en entrar al drap, marejant la perdiu, amb el President exercint d’exorcista major. Finalment l’intervenció de l’alcalde de l’Arboç va trencar el malefici exposant, de manera encertada, els motius del pacte de Gimenelles on cinc municipis — Banyeres, l’Arboç, Sant Jaume, Llorenç i la Bisbal — han dit: no fem el CIM, demanant la solidaritat de la resta de pobles de la comarca per consensuar un model de territori comarcal més sostenible i harmònic. Era el Consell d’alcaldes del 31 passat on es tractava l’únic punt del dia: reafirmar la negativa del consell comarcal contra el Logis Penedès, manifestat en l’anterior legislatura. La contaminació, la saturació de la xarxa comarcal i metropolitana pel transit pesat, l’impacte sobre el paisatge agrícola, el creixement urbà de baixa qualitat, l’acceleració demogràfica - més de la que ja estem patint - , i la desintegració definitiva d’una societat que ja comença a fer aigües per totes bandes, varen ser alguns dels

Mea culpa

Imatge
Surten moltes veus polítiques, arrel de la presentació del Pla Territorial, queixant-se de que el Baix Penedès és una comarca oblidada. Raons no en falten. És, realment, una comarca oblidada, però ho és pels que hi vivim i la fem, no pels de fora. Els “altres” fan el que els interessa fer: utilitzar-nos com a territori de pas i envair unes terres —que consideren metropolitanes— on encara hi ha lloc per a grans implantacions residencials i logístiques. Els qui, durant aquests trenta últims anys, han fet la comarca que tenim, no són la gent de fora. Hem estat nosaltres mateixos en fer i deixar fer el que resultava més fàcil: Aprofitar-nos de la proximitat amb Barcelona i de les platges per colonitzar el territori amb el baix preu de la inconsciència. Tot això sense pensar com resoldre els problemes que aquesta desenfrenada expansió caòtica ens portaria al llarg del temps. Ara ens hi trobem, enfangats de quatre potes i, com un nen que ha fet una malifeta, i es vol treure la culpa de sobr

Lífting

Qui considera que el Pla Director de l’Alt Penedès —ara en fase d’al·legacions— és una bona eina per desenvolupar el territori no va desencaminat, però una bona eina basada en principis desenvolupistes: el creixement urbà i les infraestructures viàries i amb un cert grau d’insolidaritat en vers la comarca veïna al no considerar que, aspectes contemplats dins del Pla del Nord, poden afectar negativament al Sud. Sobretot pels efectes negatius que produirà l’acceptació implícita del corredor logístic internacional pel Penedès. Si volem parlar de sostenibilitat, de fer front al canvi climàtic, de complir amb el protocol de Kioto i de reequilibri territorial no podem seguir pel camí de l’estruç. I el pla ho fa, com ho fa el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona al Baix Penedès. Són els dos, malgrat les diferències qualitatives a favor de l’Alt, plans coercitius, constrenyits per una obsessió ideològica del passat segle que no ens vol deixar: l’equivoc del concepte “progrés” basat e

Rebaixes de tardor

Imatge
Surt el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona —PTPCP— amb retard d’anys i, pel Baix Penedès, portant, com es temia, el CIM sota el braç. Qualificat de “ sòl de protecció territorial ” i camuflat entre el sòl de protecció paisatgística i agrícola, amb l’etiqueta de “.. potencial interés estratègic ”. La descripció, com també la manera en què ha estat grafiada en els plànols, es pot confondre amb la protecció agrícola i paisatgista, però quan llegeiges la normativa l’equíboc s’esbaeix: “.. es tracta d’un sòl que pot tenir en el futur un paper estratègic en l’estructuració territorial dels assentaments, les activitats i les infraestructures ..” També apareix, i amb tota la seva crua dimensió la traça de l’autovia A2. Aquesta es mostra indiferent al territori i al paisatge, va per on vol, s’acosta al CIM passant per entre l’Arboç i Banyeres. Evita el Vendrell travessant la Cobertera, insensible a les reivindicacions de la gent, tallant com un ganivet la pell del territori. La contr

El caos sistemàtic

Imatge
Col·lapse de ls sistemes: ferroviari, viari, aeri i elèctric. Tot en un petit lapsu s de temps i un fa ctor comú: les gran s empreses priva des, amb l’excusa de millorar serveis, generen caos. Les multinacionals s’han erigit en els senyors de la guerra, i els polítics no tenen més remei que acceptar-les. Són les úniques que ostenten el capital per crear les infraestructures competitives: autopistes, trens, sistemes energètics.. Elles manen, sinó, com s’entén que encara s’estigui discutint qui pagarà els peatges de l’aixecada de barreres del dia 4? Ja no es tracta de fer-ho bé, el sistema està bloquejat, no funciona. Qui té la paella pel mànec pretén com a objectiu final, no el benestar de la gent – la famosa qualitat de vida -, sinó el benefici econòmic maximalista per a la seva butxaca. La deshumanització del sistema té el punt culminant en el sistema del transport logístic. O no és en si el gran sistema de transport de mercaderies de l’Àsia a Europa conseqüènc

Com afavorir el canvi climàtic al Penedès

Molts consideren que el canvi climàtic el generen països i organitzacions alienes a nosaltres, és cert, però darrera dels grans sistemes econòmics i polítics estem nosaltres, les persones. I les que vivim en aquest petit país del Penedès en som directa i indirectament responsables. La sobrecàrrega de població, el consum generat pels nostres hàbits quotidians i l’explotació inconscient dels recursos naturals fan del Penedès un terreny adobat pel desequilibri biològic. A casa nostra el problema del canvi climàtic no és tant els símptomes, que hi són, com les accions que es fan per afavorir aquest. Exemples com la tala de boscos indiscriminada per fer urbanitzacions i camps de golf, la contaminació dels aqüífers dels nostre subsòl per activitats agropecuàries que, juntament amb les nostres creixents urbanitzacions teòricament protegides per les agendes 21 locals, obliga a portar aigua de l’Ebre a dojo, són alguns dels exemples evidents de com es pot ajudar a accelerar el canvi climàtic