Una Persona, Un Paisatge..

  'Le Petit Journal' de 1898 que representa la disputa colonial per la Xina. Una gran ofensiva —imperceptible per a molts— està tenint lloc en el sí de la Regió Penedès. Un silenci sepulcral planeja sobre la planificació regional per part dels nostres procuradors colonials i els mandataris de la City. No confien en nosaltres, potser amb raó. Som econòmicament dependents, culturalment deficitaris i socialment incoherents. Des de la metròpoli —sense ser massa més espavilats—,  prefereixen tirar pel dret amb la seva obsoleta i segura filosofia del ‘pelotazo’, pròpia del passat, encara present, del capitalisme salvatge que, com una droga, té un efecte inicial potent i una baixada lenta i devastadora. Ara, ataquen amb Hollywood a Vallcarca; a Gelida, amb una operació autista macro alimentaria; expansió de la gran logística  portuària, al be ll mig del Penedès, arrasant vinyes i cultius; el fantasma de la indústria fotovoltaica planant sobre les vinyes destruïdes per la sequera; gran

Els forats del ciment al Parc Natural del Garraf Llegeixo la notícia: un multimilionari mexicà convertirà l’abandonada cimentera de Vallcarca  en un centre tecnològic, que a través dels mitjans afins anomenen: “ Fábrica de sueños ”. Fa temps, polítics i funcionaris, maregen la perdiu. Un anomenat equip d’arquitectura, recolzat per l’Administració, desenvolupa la reconversió de la fàbrica abandonada en un projecte atractiu que capti inversors internacionals àvids de negocis fàcils i, per tant, indiferents als efectes negatius que una operació d’aquesta magnitud pugui tenir sobre el territori. Des d’aquí, exempt de compromís, plantejo les següents qüestions: 1 . Un espai raptat a la Natura. Una empresa extractiva de més d’un segle d’existència que ha transformat en ciment milions de tones de les terres del Parc Natural del Garraf cessa la seva activitat  i abandona les instal·lacions sense complir amb l’obligació de restituir-la ambientalment. 2. Creació d’un nou nucli urbà , que

El presentador li deia: “Fa quaranta anys en una conferència, va ser a vostè qui vaig sentir parlar, per primera vegada, del canvi climàtic.” Ell li respongué: “Ahir, un periodista em va preguntar: vostè hi creu amb el canvi climàtic? Li vaig contestar, vostè hi creu amb la llei de la gravetat? El principal problema de la Humanitat és la Cultura. No es tracta de conèixer, sinó de saber”. “El canvi climàtic no es veu, es viu.” Que un representant de la premsa li pregunti, a en Martí Boada , el què ha anat demostrant al món, a través de més de cent llibres, indica la situació de desori que pateix la Humanitat. A la llibreria Altair, hem va signar el seu darrer llibre, “ Desemboscant ”. Poesia naturalista enriquida amb infinitud de noms de fauna i flora universals; d’indrets i paratges naturals; d’imatges dels seus orígens; dels seus amics, traspuant saviesa. “En avançar pel camí sento que, de mica en mica, em faig paisatge”. Li comento que soc del Penedès —vàrem mencionar persones i llo