Una Persona, Un Paisatge..

Primeres impressions sobre l’Avant Pla del Penedès Dos mons apareixen, cada vegada més perfilats: l’ ego-local (conservador, inercial, obsolet, progressista, a favor del creixement que nega la realitat climàtica..) i l’ eco-global (atrevit, alternatiu, reivindicatiu, decreixemental, valentia per afrontar els canvis que ens venen a sobre..). Aquesta situació bipolar es reflecteix en les primeres propostes de l’Avant Pla del Penedès. En el document es pot comprovar que ( en l’àmbit de la plana penedesenca ) preveuen instal·lar ( IDIADA inclosa ) un rosari de més de 1.000 hectàrees d’activitats logístiques que en el seu conjunt, emetran 300 mil tones de CO 2 a l’atmosfera i gastaran més de tres milions 1  de m 3 d’aigua cada any. Conseqüències: Es reduiran encara més les pluges i la sequera serà irreversible. D’altra banda, en la memòria afirmen que el Pla és modèlic perquè prioritza reduir al màxim les emissions de carboni per fer del Penedès un territori resilient . Així, tal qual

  Quan Miquel Àngel assumeix l’escultura del David , ho fa sobre un bloc de marbre de Carrara que ha sofert moltes vicissituds, intervencions i destrosses. Ell té clar que dins d’aquell tros de pedra hi ha l’ànima d’en David preparat per derrotar el gegant Goliat. Adapta la figura al prisma deformat  i esdevé -a part de ser considerat una obra mestra- el símbol de la llibertat democràtica de Florència en front de la dictadura teocràtica d’en Savonarola . Salvant les diferències en el temps, l’espai i el context polític, no deixa de ser interessant el paral·lelisme amb la vegueria Penedès. Simbòlicament, el bloc de Carrara és el nostre contenidor - els límits geogràfics- . Sabem que dins hi ha l’ànima del nostre David - el projecte territorial- i que l’encert en la seva realització pot esdevenir el símbol d’una nova manera de gestionar-nos com a país. Per això cal saber emprar les eines que ens proporcionen, com el cisell del Pla Territorial Penedesenc . Els que hi hem participat, des d

El 19 de novembre del 2020 es va produir el debat sobre les infraestructures al Penedès dins del marc dels treballs del Pla Territorial del Penedès. Clica la imatge per veure el vídeo de la ponència  Els temes que es. varen tractar van ser molt interessants i toquen el moll de l'os del que pot decantar el model territorial penedesenc cap a convertir-se en una sucursal perifèrica de la metròpoli de Barcelona o constituir-nos en un territori que treballa la seva pròpia personalitat, lluita i construeix la seva singular riquesa cultural, social i econòmica, dins de l'àmbit metropolità de Barcelona i que doni resposta a les dinàmiques de la societat del coneixement de la Megaregió europea Barcelona-Lió, on estem situats: 1. Un tema súper interessant, l'autopista mediterrània ferroviària de mercaderies : No va quedar clar ni per on passaria, ni tant sols si es faria, l'eix mediterrani de mercaderies, de la que SOS Penedès proposa una variant macro metropolitana. I va donar

  Llegeixo un dels criteris del Pla Territorial: “ Moderar el consum de sòl .. minimitzant el creixement urbà sobre l’espai obert ”. Mentrestant, a Masquefa, la flamant Comissió d’Urbanisme del Penedès, aprova un pla per construir un gran centre logístic en sòl de protecció agrícola, prop de Sant Llorenç d’Hortons, en ple paisatge vitícola, tan apreciat per la gent i les empreses d’aquí i tan menystingut per la caduca cultura política que arruïna la terra.  Sí, són els respectables polítics del Departament i els seus alts funcionaris, que dirigeixen els destins del Pla Territorial, els mateixos que presideixen la Comissió d’Urbanisme, acabada de crear, i representada pels, teòricament, polítics d’aquí,   tècnics d’aquí i persones i entitats que, en teoria, són autoritats responsables en la defensa dels interessos del Penedès.    Proporciona poca confiança un organisme públic que amb una mà ofereix diàleg ‘sostenible’, mentre, amb l’altra, contamina el territori que ha de cuidar.  Amb

Infraestructures de Pas Mobilitat interna

  El dilluns passat vàrem tenir l’honor, junt amb el Cuyàs, el Simòn i el Pep Solé d’Òdena, de parlar amb el Conseller de Territori ( no goso dir: i   Sostenibilitat ), junt amb els seus col·laboradors més íntims, sobre el Pla Territorial del Penedès. Les expectatives d’arribar a algun acord, tot i transcórrer en un clima distès i educat ( excepte la meva intervenció, un pel arrauxada, ho reconec ), es varen esmorteir. Dels punts claus estratègics sobre el Penedès, cap coincidència. Ni moratòria, tot i anunciar-se per la premsa la de la Costa Daurada; ni el reconeixement del fracàs del Pla director de la Conca d’Òdena sobre els polígons industrials, el qual, personalment, qualifico de malbaratament i carga de profunditat a la coherència del Pla Territorial. Tampoc, reconèixer el nyap logístic d’intentar enquibir, com sigui, els trens internacionals de mercaderies per la línia de rodalies. Quan el Cuyàs els hi proposava una alternativa de variant per fora del sistema metropolità, el Con

Una sessió particular Intensa, caòtica i productiva, serien tres adjectius per qualificar la sessió deliberativa sobre els Espais Oberts que va organitzar el Departament de Territori el dijous 15-O passat. La videoconferència per Zoom en un format molt interessant on els assistents, prop de cinquanta, ens vàrem agrupar en quatre sales per debatre els Espais Oberts de la Vegueria Penedès. I al final, reagrupats de nou, en una sola sala, per posar en comú les conclusions a que havíem arribat. D’entrada, la primera impressió sobre l’organització de l’acte, és molt positiva. Els assistents teníem ganes d’aportar i rebre informació per millorar la intervenció sobre els espais oberts, fonamentals pel bon funcionament d’un territori. Això es va entendre des de l’equip tècnic que liderava el procés i va deixar parlar a la gent. Intensa : Fa temps que feia falta un debat d’aquesta magnitud. No és tan negatiu el debat on-line. Té els seus avantatges: la gent parla des del seu propi ter

La 'Cristalera' ens deixa, com la Nissan, i dintre de no res, tal com va venir un bon dia del 1973, haurà desaparegut del Penedès. Aleshores jo era un estudiant d’arquitectura amb moltes idees al cap i se’m va ocórrer denunciar l’impacte que generaria una industria d’aquesta magnitud en l’ecosistema del Baix Penedès, no us explico la reacció. Amb la fàbrica, 1.400 famílies vingueren de fora. Com a becari vaig col·laborar en el projecte del nou barri a Banyeres destinat als habitatges pels dirigents i encarregats. L’altra barri, el dels obrers, es construí a l’Arboç, prop de la fàbrica. En poc temps, Banyeres i l’Arboç, varen passar de 3.000 a 5.500 habitants. Quasi mig segle més tard ens cal preguntar què ens ha aportat a part d’unes quantes jubilacions. Quina riquesa, econòmica, social, cultural i de benestar ha representat per la col·lectivitat penedesenca i, sobretot, quina herència tecnològica ens deixa. Sabrem fer vidre? Som el magatzem dels grans negocis neocapitalistes