Un país distòpic

Reclamen “Mercaderies per l’interior”. Qui?  Una plataforma de Tarragona pressiona per desviar els trens de mercaderies de la costa. (tots els partits de l’arc parlamentari ho han signat i algun ajuntament de la vegueria també). Els combois dels ports surenys més els de Saragossa passaran -passen- per Vilafranca travessant el Penedès. Per això posen el tercer fil d’ample europeu. Per arrodonir-ho, hi passen trens amb matèries perilloses de les petroquímiques tarragonines. En un futur proper, hi passaran més de 300 trens diaris. Mobilitat insostenible al màxim!

Mentre, la Generalitat ha anat preparant el terreny, sobretot al Baix Penedès, amb la redacció de més de mil hectàrees de plans logístics, generant entorn d’un milió de tones de CO2 anuals (3/4 dels polígons i 1/4 del trànsit de pas). Els del Pla Territorial, d’això,  en diuen descarbonitzar el Penedès.

Consumiran uns 6 milions de m3 d’aigua (un 16% de la despesa anual de la vegueria). tenim aigua? Ells no ho saben? El cor del Penedès està ferit. El món vitivinícola ho sent. Desapareixen cooperatives i les grans caves fan ‘ertes’. Els voltors fotovoltaics planegen sobre les vinyes. Les empreses greenwashing també. Si el cor està tocat, l’esperit està abatut. I els gestors? Què fan els gestors? Estan de campanya. Mentre, el paisatge transmuta, regna la contaminació i la sequera destrueix irreversiblement la riquesa d’un país. 

Menys mal que hi ha algú que valora i sent un altre paisatge.