Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Pla Territorial Vegueria Penedès

L'Esperit del Territori

Imatge
Un pot esperar tota una vida, però és un camí equivocat. Sis anys fa. Ens varen prometre un Pla Territorial. Avui encara no hi ha res. Mentrestant el món ha canviat. L’Administració, però, sembla ancorada, com un vaixell oxidat, en un dic de desguàs. Segueixen impertèrrits, tramitant plans: el del Logis, el de Cal Vies, els de la Conca d’Òdena, el quart cinturó i molts altres de menors, com permetre a Cunit reblir de construccions els aiguamolls d’una Costa Daurada saturada o urbanitzar barris residencials, buits de fa anys, com el Mestral a l’Arboç. Un òmnibus de plans que proliferen, quan menys sentit tenen. In-sostenibilitat a dojo La riquesa — en el concepte més calidoscòpic— no es crea qualificant polígons, sinó dotant de contingut i significat les activitats econòmiques; millorant el benestar de les persones; produint retroalimentació amb les essències d’un territori. Tot això, avui, no passa per expandir-nos, sinó per contenir-nos; per decréixer, no per créixer; per

L’esperit del Penedès

Imatge
Un pot esperar tota una vida, però és un camí equivocat. Sis anys fa. Ens varen prometre un Pla Territorial. Avui encara no hi ha res. Mentrestant el món ha canviat. L’Administració, però, sembla ancorada, com un vaixell oxidat, en un dic de desguàs. Segueixen impertèrrits, tramitant plans: el del Logis, el de Cal Vies, els de la Conca d’Òdena, el quart cinturó. Un òmnibus de plans. Planificar és definir el model que ens encaixi millor a tots — no només a inversors i representants oficials —; que incorpori els valors ambientals, d’autosuficiència energètica i alimentària, — inexistents en un Departament que es diu: “de Sostenibilitat” —. Modelant el paisatge amb la gent; Conreant la terra amb la cultura. Tornar, de l’hiper al comerç de proximitat. Ja hem vist com les gasten les mogudes globals. A hores d’ara ja sabem que per a l’Administració, la vegueria Penedès és una pedra a la sabata i no ens servirà de res sinó ens organitzem i generem nosaltres el Model. Ells no ho

Utopia ciutadana

Imatge
Ningú s’atreveix a revisar el Pla General Metropolità -PGM-. Redactat fa 40 anys, s’ha convertit en un monstre, no només per la complexitat farragosa que ha adquirit, sinó per la dificultat en introduir els remeis pal·liatius dels efectes devastadors que la crisi climàtica i energètica estan generant -augment de 1,7 o C, reducció del 8% de les precipitacions, més sequera i més aiguats extrems i la pujada d’1 metre del nivell del mar-. Sota l’ambiciós títol de “ Ciutadania, sectorsprofessionals, societat civil organitzada i ajuntaments estan cridats aparticipar activament en el disseny del futur Pla Director Urbanístic Metropolità -PDUM- impulsat per l’AMB ”, neix un pla que pretén ser la taula de salvació del PGM. En aquest debat del PDUM, s’originen les alquímies necessàries, amb la llibertat d’elucubrar com s’imagina la gent l’hàbitat futur, per, després, fondre, en un gresol comú, les propostes més utòpiques, en la realitat Metropolitana. A la vegueria Penedès, en canvi,

“Via Laietana”

Imatge
Barcelona, abans del Pla Cerdà S'anuncia a la premsa l’exposició “Abans de la Via Laietana”, el retrat d’una ciutat esborrada. Seguint l’estela del pla Haussmann a Paris, el poder econòmic de Barcelona va executar aquest esventrament per interessos especulatius -com sempre- i per controlar la classe treballadora que es feia forta dins l’entramat tortuós dels carrers estrets del centre històric. El Pla Cerdà Desprès de la gran transformació experimentada per Barcelona, a través del seu admirat i especulat Pla Cerdà, la Via Laietana s’integrà com un element natural de la ciutat. Potser perquè dintre de la seva destrucció niava una visió de futur: la supeditació de la comprimida ciutat antiga a l’ambiciosa idea de convertir-la en una gran ciutat global. Aquesta transformació, 100 anys desprès, em transporta al Penedès i la seva lluita per evitar la seva “Via Laietana”. L'esventrament de la Via Laietana Avui el poder econòmic no té escrúpo

Elegir

Imatge
La perspectiva d’aquests 10 anys de crisi ens dona moltes pistes per un bon projecte de territori.   Aquí, el Baix i l’Alt Penedès, tot i tenir un comportament econòmic paral·lel, s’han mantingut a distància. Tenen el mateix atur que a l’inici de la crisi però amb 2.300 aturats més al Baix, i 11.000€ més de PIB per habitant a favor de l’Alt que, tot i estar una mica per sota de la mitjana catalana, l’aposta per una economia arrelada al territori dóna resultats molt més positius. Al Baix Penedès, des de la gran operació immobiliària del segle XX -excessiu creixement demogràfic, desinversió industrial, desestructuració social, alteració del paisatge costaner, forestal i agrícola- fins a les apostes pels grans remeis externs -la Cristalera o la Idiada- que han contribuït, més aviat, a accentuar el conflicte, no s’ha intentat cap més solució, per part dels històrics gestors d’aquesta disbauxa, que no sigui mirar cap al cel per veure quan caurà el mannà logístic que, com és pre

Il·lògic Logis

Imatge
S’ha creat una plataforma contra el 4art cinturó al Penedès i NoFemelCim torna a sortir contra un polígon de naus de 40 ha a Banyeres. Dos fets aparentment separats per la seva naturalesa: uns contra una autovia de circumval·lació de l’AMB que portarà trànsit metropolità al Penedès, travessant el singular paisatge vinícola de Sant Llorenç d’Hortons. Un projecte redundant i inútil. L’altra, contra un polígon de mercaderies entre Banyeres i l’Arboç en el vell mig d’un paisatge d’extenses vinyes, l’embrió d’un polígon logístic de 200 ha projectat fa 15 anys. Els dos tenen en comú formar part dels plans, d’abans de la última crisi, que les Administracions van projectar, des del caduc desenvolupisme metropolità, d’un gran port sec de contenidors de logística internacional al Penedès, amb l’objectiu d’ampliar els ports de Barcelona i Tarragona. Per molts pot semblar que la protesta és anar en contra de la creació de riquesa i, sobretot, de llocs de treball. Mai tan lluny de l

Viatge astral

Imatge
Temps de canvis, indubtablement. Camins sense retorn, també. La setmana passada amb els Comuns a l'Escorxador, parlant del Pla Territorial del Penedès (PTP), s'endevinava la descol·locada posició mental on estem ancorats la majoria dels mortals, sobretot, els que mirem de mirar el món amb una altra mirada. Definitivament ja no serveixen els mecanismes tècnics del pròxim passat i nosaltres ens entossudim en aplicar-los. Això és el que li passa al PTP:  un refregit dels anteriors plans expansionistes relligats des de les ortodoxes teories de les urbs. Allí hi és tot però no hi ha res. Un complex cos sense un bri d’ànima. De què serveix un Pla si no sabem on volem anar? Això passa amb la nostra flamant Vegueria. La tenim i no sabem què fer amb ella. Ara més que mai sabem que no n'hi ha prou en establir uns criteris, en determinar uns models, en dictaminar unes normes. Tot canvia tant de pressa que el món dels tècnics i el món dels polítics es queden en