Perfect days
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLg4rBnEOvs9cgInkiSPYPgSjZQDeU4OLLcKX_kztj47fL5jir5oolOBaxV_AWv6NBCSumWENIxgxOmeeynRZAuSGg53iu8rNc0rlkifFy5tecHLh-RbCrLBNqG860DsffnVnrXo8gPTyF3MwqQZwfNxbuXbKBZXY0j4-LD7dYvMectEbDC2hUYHhyphenhyphenUHsM/w306-h400/Perfect%20days~2.jpg)
La magnífica pel·lícula d’en Wim Wenders sobre un treballador que neteja vàters públics a Tokio recorda que cadascú de nosaltres té un paper digne en aquesta societat. Wenders li dona una volta més: aquest treballador és feliç fen bé el seu ofici i gaudint de les coses senzilles de la vida. Així posa el dit a la nafra: la infelicitat global que avui es palpa en cada individu, sobretot en àmbits socials competitius, insatisfet per la seva situació socioeconòmica, desestabilitzen el món. Ego i poder contaminen l’ofici dels gestors públics. Observem sovint com imposen els seus criteris per damunt del sentit comú i neguen la transparència del debat democràtic que bona part de la societat reclama. Eviten enfrontar-se amb realitats palpables com la crisi climàtica. Els raonaments de les seves decisions no van més enllà dels límits del seus interessos personals o de grup. Per mantenir l’ostentació de poder, no dubten en associar-se amb idees i consorcis que neguen qualsevol plantejament d