O caixa o faixa
Dos mons
apareixen, cada vegada més perfilats: l’ego-local (conservador,
inercial, obsolet, progressista, a favor del creixement que nega la realitat
climàtica..) i l’eco-global (atrevit, alternatiu, reivindicatiu, decreixemental,
valentia per afrontar els canvis que ens venen a sobre..).
Aquesta
situació bipolar es reflecteix en les primeres propostes de l’Avant Pla del
Penedès. En el document es pot comprovar que (en l’àmbit de la plana
penedesenca) preveuen instal·lar (IDIADA inclosa) un rosari
de més de 1.000 hectàrees d’activitats logístiques que en el seu conjunt, emetran
300 mil tones de CO2 a l’atmosfera i gastaran més de tres milions1 de m3 d’aigua cada any. Conseqüències: Es reduiran encara més les
pluges i la sequera serà irreversible. D’altra banda, en la memòria
afirmen que el Pla és modèlic perquè prioritza
reduir al màxim les emissions de carboni per fer del Penedès un territori
resilient. Així, tal qual.
La serpent
infernal del capitalisme ens roba l’ànima del lloc i ens diu que ho fa per mantenir
la nostra qualitat de vida. Els ego-locals, aliats amb els fons d’inversió
globals, ens donen a entendre que hem de ser solidaris i sacrificar-nos per mantenir el
sistema continuista, inercial, conservador, depredador, a favor del creixement
irracional que encara persisteix dintre del limitat i primitiu món econòmic que
enlluerna a la política més espavilada.
Tots sabem que
els “Hardrocks”, els Autòdroms, les Vallcarques, els Agroparcs, els Campings amb
onades, les logístiques variades.. 2 són operacions de fons d’inversió amb un objectiu únic: el negoci pur i dur que
no entén de plantejaments coherents de creació de riquesa territorial,
valoració dels paisatges i cohesió social que millori realment la qualitat de
vida de la gent.
Totes les macro inversions fetes des de fora, que no tenen arrelament al territori, tard o d’hora marxaran 3 emportant-se les plus-vàlues generades i ens deixaran malmeses les matèries primeres què havien vingut a buscar i que per la situació estructural de l’economia ja no els interessa: la mà d’obra barata i les terres planes, agràries, accessibles i ben comunicades, fàcils per instal·lar les seves operacions efímeres i descontextualitzades. Com s’explica sinó la desaparició de les indústries del Baix Penedès i el seu desequilibrat creixement residencial (un fort increment demogràfic i d’atur). Darrera sempre hi ha l’especulació urbanística entre promotors espavilats i polítics cobdiciosos acompanyats d’una manca de planificació territorial que sempre els hi va bé als interessos expansius metropolitans.
Tot i
l’experiència viscuda no ens trèiem de sobre el complex de cul de sac
metropolità. I el Pla Territorial del Penedès segueix sent un reflex d’aquesta vergonyosa
situació: ens segueixen tractant com a colònia
metropolitana.
El cas de les
250 ha per les que tota una societat civil (NofemelCIM) vàrem lluitar
per evitar que transformessin les vinyes en camps asfaltats plens de contenidors,
promoguts pels interessos d’unes empreses foranies4,
ara, 20 anys després, l’Administració no té cap escrúpol en ignorar les
reivindicacions i la participació ciutadana que demanen a crits un model
agroalimentari pel Penedès seguint l’obstinat camí dels que diuen ser
demòcrates però rebutgen la participació de la gent: "Participa però seguirem fent el que ens manen
els que tenen els diners!"
Aquesta
situació mostra la falta de criteri de l’Administració, han perdut el nord, per
això afirmen una cosa i fan la contrària. Sabem que estem en un moment de canvis radicals en
què tot s’ha desbordat i l’única moral és la que els col·lectius del territori
poden crear i exercir. Fora no hi ha res. Si no ens movem els que sentim el
batec del territori i el reivindiquem, acabaran convertint-lo en un contenidor
sense ànima.
Donades les
circumstàncies excepcionals caldria revisar aquest Pla de cap a peus. Aplicar
paràmetres ambientals que fins ara ni han existit en un Pla Territorial i reflexionar
a partir d’ells. Pot créixer un territori sense aigua? i sense una bona xarxa
de mobilitat sostenible?5 I sense valorar l’afectació metropolitana? I, sobre l’energia renovable, no s’haurien
d’establir uns criteris per fomentar l’autoconsum i la creació de comunitats
energètiques per poder, això sí, que el territori fossi resilient davant els
embats de les macro empreses que juguen amb l’avantatge del capital aliè i les
subvencions europees?
Si no es tenen
en compte els recursos ambientals com la qualitat de l’aire, els recursos hídrics o la producció d’energia renovable pròpia, com es pot planificar avui
correctament un territori? Amb quins criteris surt l’augment de polígons industrials i
logístics que accentuaran els impactes contaminants i degradants del territori?
Cal una
reflexió més àmplia que “qualificar terrenys” i parlar sense parar de “llocs de
treball”, sinó aquest Pla naixerà mort, no servirà per solucionar els problemes
reals i urgents que ens afecten. De seguir per aquest camí d’aquí a pocs anys ja
ni recordarem els paisatges que avui ens connecten amb la terra. Vagarem pels
carrers d’asfalt de les immenses Planes del Vent, embolcallats pel fum
invisible dels milers de camions que entren i surten de les enormes capses de
sabates pintades de verd, (producte de les campanyes de “greenwashing” a la
que ens hauran sotmès).
[1] Equivalent a Un 20% més del consum de l’Alt i Baix Penedès junts
[2]
Les Planes del Vent a la Bisbal; Logís Penedès a Banyeres; Cal Vies a
Sant Marçal; Domenys 3 i 4 a Vilafranca..). També a Masquefa i a Cubelles.
[3]
Des de les nombroses
urbanitzacions de la costa penedesenca fins a les grans indústries que han
marxat (La Bosch..) o estan marxant (Saint-Gobain) entre d’altres no creen
riquesa sobre el territori.
[4]
Lligades als interessos de les multinacionals
del transport de mercaderies asiàtiques relacionades amb els ports de Tarragona
i Barcelona que cerquen un lloc on deixar les càrregues que no els hi caben al
port..
[5]
El Pla no tracta el tema de la xarxa
ferroviària en profunditat deixant de banda el problema del col·lapse
ferroviari, sobretot el corredor ferroviari de mercaderies (el gran nyap del
sistema).
Comentaris