Perfect days
La
magnífica pel·lícula d’en Wim Wenders sobre un treballador que neteja vàters
públics a Tokio recorda que cadascú de nosaltres té un paper digne en aquesta
societat. Wenders li dona una volta més: aquest treballador és feliç fen bé el
seu ofici i gaudint de les coses senzilles de la vida. Així posa el dit a la nafra:
la infelicitat global que avui es palpa en cada individu, sobretot en àmbits socials
competitius, insatisfet per la seva situació socioeconòmica, desestabilitzen el
món.
Ego
i poder contaminen l’ofici dels gestors públics. Observem sovint com imposen
els seus criteris per damunt del sentit comú i neguen la transparència del debat
democràtic que bona part de la societat reclama. Eviten enfrontar-se amb realitats
palpables com la crisi climàtica.
Els
raonaments de les seves decisions no van més enllà dels límits del seus interessos
personals o de grup. Per mantenir l’ostentació de poder, no dubten en
associar-se amb idees i consorcis que neguen qualsevol plantejament de
democràcia ambiental. Així, aquesta, es transforma en un element decoratiu de
façana, mentre que les decisions reals, les que soscaven la veritable realitat,
es prenen en secret mentre s’emeten falses informacions als mitjans.
Comentaris