Una Persona, Un Paisatge..

El nou paisatge que el PLATER aporta al territori Em desperta l’olor de pi cremat. Des del terrat veig un paisatge emboirat, tota la casa envaïda. Esmorzant, llegeixo les notícies: “ incendis a l’Anoia ”. “ Tot el País en alerta ”. “ Aena adjudica ampliar el Prat ”. Els 55 milions anuals de viatgers encara no són prou per alimentar el sistema. Més llenya al foc! Respirar es fa dificultós. No puc tancar les finestres, les necessito obertes per refrescar la casa. A l’hora de la calor ho tanco tot i amb l’ajuda dels ventiladors puc subsistir fins que se’n va el sol. Lluitem contra les MAT i el  PLATER ens omplirà el paisatge de MATs. De la resta s’encarregaran els polígons de mercaderies portuàries foragitant l’agricultura i construint barris de gent que pujaran als trens rigorosament descontrolats.  Tot per la desídia d’un país, fa temps, capat. Serem molts més, però més pobres, ei! Però no hem de deixar de ser solidaris i servils. El foc, el fum, la sequera, la calor.. evid...

Manifestació al Ple de l'Ajuntament de Banyeres l'any 2006 -Flickr- S’esvaí l’oportunitat de redactar el Pla Territorial. Durant el Covid es va generar un intens debat d’on va sorgir un encertat model pel Penedès. Inexplicablement el Pla es va aturar de sobte, allí i per sempre. Tenia la possibilitat d’integrar-se amb dignitat dins de la Regió Metropolitana i aspirava a ser referent d’un planejament català necessitat de noves idees.  Ara, el model Penedès ha passat de perseguir la utopia d’una Arcàdia (avalada per vint anys de lluites ciutadanes reivindicant els seus valors més essencials: qualitat ambiental, integració industrial, economia pròpia i bones comunicacions) al colonialisme de les invasions logístiques; a l’oblit de les comunitats energètiques urbanes en favor de l’ocupació indiscriminada del camp agrícola; a mantenir la perpètua deixadesa de les xarxes de transport públic.. L’abandó d’una bona planificació integral genera monstres ‘sectorials’ que empitjoren el pro...