Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta el pilar del 3 de vuit

Un dinosaure al Penedès

Imatge
  Llegeixo un dels criteris del Pla Territorial: “ Moderar el consum de sòl .. minimitzant el creixement urbà sobre l’espai obert ”. Mentrestant, a Masquefa, la flamant Comissió d’Urbanisme del Penedès, aprova un pla per construir un gran centre logístic en sòl de protecció agrícola, prop de Sant Llorenç d’Hortons, en ple paisatge vitícola, tan apreciat per la gent i les empreses d’aquí i tan menystingut per la caduca cultura política que arruïna la terra.  Sí, són els respectables polítics del Departament i els seus alts funcionaris, que dirigeixen els destins del Pla Territorial, els mateixos que presideixen la Comissió d’Urbanisme, acabada de crear, i representada pels, teòricament, polítics d’aquí,   tècnics d’aquí i persones i entitats que, en teoria, són autoritats responsables en la defensa dels interessos del Penedès.    Proporciona poca confiança un organisme públic que amb una mà ofereix diàleg ‘sostenible’, mentre, amb l’altra, contamina el territori que ha de cuidar.  Amb

L'entrevista

Imatge
  El dilluns passat vàrem tenir l’honor, junt amb el Cuyàs, el Simòn i el Pep Solé d’Òdena, de parlar amb el Conseller de Territori ( no goso dir: i   Sostenibilitat ), junt amb els seus col·laboradors més íntims, sobre el Pla Territorial del Penedès. Les expectatives d’arribar a algun acord, tot i transcórrer en un clima distès i educat ( excepte la meva intervenció, un pel arrauxada, ho reconec ), es varen esmorteir. Dels punts claus estratègics sobre el Penedès, cap coincidència. Ni moratòria, tot i anunciar-se per la premsa la de la Costa Daurada; ni el reconeixement del fracàs del Pla director de la Conca d’Òdena sobre els polígons industrials, el qual, personalment, qualifico de malbaratament i carga de profunditat a la coherència del Pla Territorial. Tampoc, reconèixer el nyap logístic d’intentar enquibir, com sigui, els trens internacionals de mercaderies per la línia de rodalies. Quan el Cuyàs els hi proposava una alternativa de variant per fora del sistema metropolità, el Con

Una llarga distància

Imatge
Tornava de Barcelona. Eren les 19,34 quan vaig agafar el tren a Sants. Dues hores mes tard baixava a Calafell. El tren va anar parant i esperant, no se sap què, durant tot el trajecte. A Gavà va pujar una senyora i, amb to d’indignada i aixecant un xic la veu perquè tot el vagó la sentís, va comentar que, diàriament, feia el trajecte fins a Cunit i, últimament es trobava sovint amb aquests retards. Mira, em va dir, primer tenen prioritat els Euromed, desprès, els llarga distància, els regionals i a l’últim de la cua, els rodalies. Però, a més, ara, sobre aquesta hora passa un tren de mercaderies, i aquest també té prioritat de pas. Es veu que fan obres per Martorell i, des de fa un temps, els trens de carrega, passen per la costa i ens fan anar tots de cul i perdent temps, atapeïts i a sobre amb l’inconvenient de la mascareta.  Un senyor que baixava a Vilanova, comentava que molta gent s’ha queixat del soroll que fan aquests trens quan travessen la ciutat, sobretot , de nit. La resta d

Desplanificar

Imatge
Plànols cromàticament ben dissenyats. Línies fines i ondulades formant futures traces d’autopista desenvolupista - el 4 art. cinturó per  Vilafranca i més enllà fins El Vendrell-. La sinuosa corba d’un tren que connecta la costa amb l’interior, ideal recorregut turístic pel Penedès. Zones industrials i logístiques persistentment imposades -El Logis i la Conca- dibuixades, amb petites rodonetes gris perla, quasi imperceptibles sobre el fons gris del plànol i Cal Vies, de delicat rosa pàl·lid. Ratlletes grises, pel sòl no delimitat de l’autòdrom de Ribes. Taques grises en el sòl urbà consolidat del pla de Mar. Veritable fresc renaixentista representant els criteris del Pla Territorial. Tot amanit amb frases i conceptes com: “diversitat territorial”. “Model sostenible i resilient al canvi climàtic”. “Integrar transversalment el paisatge”. ”Planificar els espais oberts de manera proactiva i estratègica”. “Moderar el consum de sòl..”  I jo, com Ulisses, lligat al pal major, per

L’esperit del Penedès

Imatge
Un pot esperar tota una vida, però és un camí equivocat. Sis anys fa. Ens varen prometre un Pla Territorial. Avui encara no hi ha res. Mentrestant el món ha canviat. L’Administració, però, sembla ancorada, com un vaixell oxidat, en un dic de desguàs. Segueixen impertèrrits, tramitant plans: el del Logis, el de Cal Vies, els de la Conca d’Òdena, el quart cinturó. Un òmnibus de plans. Planificar és definir el model que ens encaixi millor a tots — no només a inversors i representants oficials —; que incorpori els valors ambientals, d’autosuficiència energètica i alimentària, — inexistents en un Departament que es diu: “de Sostenibilitat” —. Modelant el paisatge amb la gent; Conreant la terra amb la cultura. Tornar, de l’hiper al comerç de proximitat. Ja hem vist com les gasten les mogudes globals. A hores d’ara ja sabem que per a l’Administració, la vegueria Penedès és una pedra a la sabata i no ens servirà de res sinó ens organitzem i generem nosaltres el Model. Ells no ho

Àgora contemporània

Imatge
Demano disculpes per haver arribat tard al debat sobre el carrer Comerç, confiava que el sentit comú i el bon criteri tècnic refermarien una correcta solució política sobre el Pla. No ha estat així, i el projecte s’ha tancat en fals. Aquest, no té només per objectiu salvar unes naus històriques de la ¨cremਠespeculativa i menys, envoltar-les d’habitatges, regalant 20.000 m2 de sostre, de més. El projecte ha de servir per articular un conjunt d’elements que generin un nucli potent capaç de dinamitzar la ciutat i projectar-la cap a la capitalitat del territori que acaba de néixer. Tenim el transport públic de rodalies i l’Ave, un al costat de l’altra, que passen soterrats pel centre de la ciutat. Situats estratègicament al costat de l’estació de busos i perfectament accessible des de l’AP-7, la C-15 i la N-340. Per sobre emergeix un espai central envoltat de naus d’alt valor històric, contenidors d’activitats cíviques, culturals i econòmiques que, juntament amb l’edi

La Vila dels Prodigis

Imatge
Quan una ciutat decideix transformar una part de si mateixa es pregunta, perquè? on vol anar? Com connectar amb la història? Quina projecció de futur tindrà la transformació? Si no hi ha un objectiu clar, engrescador, creatiu i culturalment sostenible, l’afany de negoci domina l’acció i apareix el monstre. Tot i semblar que el projecte està ben fet, no té ni cap ni peus. Una transformació urbana obeeix a una necessitat, no tant sols fisiològica, sinó també cultural i simbòlica. La Barcelona del XIX va ser transformada per Cerdà en una gran ciutat a través d’un Eixample que recuperava el saber dels grans enginyers, respectava la topografia romana, incorporava en el seu disseny les noves corrents de l’higienisme i l’herència de la tradició maçònica i cabalística. El fruit va ser una obra d’art que ha resistit els embats del temps i dels homes, s’ha adaptat a les transformacions futures i ha donat resposta als grans reptes d’una ciutat metropolitana, oferint una imatge colossal

Utopia ciutadana

Imatge
Ningú s’atreveix a revisar el Pla General Metropolità -PGM-. Redactat fa 40 anys, s’ha convertit en un monstre, no només per la complexitat farragosa que ha adquirit, sinó per la dificultat en introduir els remeis pal·liatius dels efectes devastadors que la crisi climàtica i energètica estan generant -augment de 1,7 o C, reducció del 8% de les precipitacions, més sequera i més aiguats extrems i la pujada d’1 metre del nivell del mar-. Sota l’ambiciós títol de “ Ciutadania, sectorsprofessionals, societat civil organitzada i ajuntaments estan cridats aparticipar activament en el disseny del futur Pla Director Urbanístic Metropolità -PDUM- impulsat per l’AMB ”, neix un pla que pretén ser la taula de salvació del PGM. En aquest debat del PDUM, s’originen les alquímies necessàries, amb la llibertat d’elucubrar com s’imagina la gent l’hàbitat futur, per, després, fondre, en un gresol comú, les propostes més utòpiques, en la realitat Metropolitana. A la vegueria Penedès, en canvi,

S O S P E N E D È S

Imatge
Entorn de Sant Marçal Ens conviden a participar en la redacció del Catàleg del paisatge i el Pla Territorial de la Vegueria Penedès. Ens prometen que a partir d’ara serà diferent i es tindrà en compte el que proposi la ciutadania -eh? Molt Honorable Torra!- i quan la societat civil diu que no vol 4art. Cinturó, que fa 15 anys que rebutgen la logística i que, per aconseguir consensuar un model territorial òptim és necessari una moratòria de plans i projectes, van i ho engeguen tot a rodar traient-se de la màniga un altre Pla logístic de més de 110 ha en el preciós paratge agrícola de Sant Marçal.  Disfressen de tecnicismes el que és una simple operació de requalificació i venda de terrenys que destruirà sense aportar riquesa. Quanta estultícia emana el poder quan no sap el què vol ni quina direcció prendre.  És un error de planificació gravíssim substituir  la verda i productiva Vegueria per grans ports secs de logística asiàtica. Col·lapsa, contamina i destrueix el p

Penedès futur

Imatge
Igualada, al Sud. Polígon logístic de 400ha. al Nord, dins la Conca d'Òdena El divendres passat, a l’Escorxador de Vilafranca, es va celebrar una conferència on s’exposava la situació de la Conca d’Òdena, al Nord d’Igualada, on torna a planar-hi l’amenaça d’un polígon logístic de 400 ha. Un projecte iniciat fa més de 10 anys. Ara s’ha reactivat per l’acord entre els alcaldes locals i la Generalitat. No us sona a Logis Penedès? L’associació “Per la Conca”, articula una resposta crítica i col·lectiva al projecte, treballa per posar en valor el patrimoni natural i cultural d’Òdena i denuncia les conseqüències econòmiques, socials i ambientals d’aquest model agressiu, desintegrador i obsolet. Mentre, el col·lectiu “Eixarcolant”, estudia la creació d’un Parc Agrari que afavoreixi la diversificació de l’agricultura i l’establiment de circuits comercials curts, generant un model agroalimentari de futur per a l’agricultura mediterrània de zones de secà situades a tocar dels centres de

Balles RAP?

Imatge
Dissabte passat, en la presentació del Parc Rural del Montserrat a l’Auditori de l’Arboç, entre el nombrós públic, es percebia el ric planter de les organitzacions actives de la vegueria Penedès, la majoria components dels moviments socials i ecologistes amb molts anys d’experiència sobre les seves espatlles. Darrera la important presentació del Parc, emergia la nova proposta de la plataforma: “NOFEMELCIM es passa al RAP” -inicials de Regió Agroalimentària del Penedès-. Tot i els defectes de presentació, la idea va quedar enfocada. Volem que el Penedès sigui un parc agrari empeltat en la tradició de la vitivinicultura. Des d’horts familiars fina a producció alimentaria ecològica, passant pels Agro parcs, ben entesos. Les dades demostren que és possible: 1. un potencial de 40.000 ha agrícoles de les quals la meitat són vinya, 2. el sector alimentari de proximitat, ecològic i de qualitat, cada vegada té més protagonisme en l’economia catalana i global. 3. S’està produint una si