Tisores
La nova organització del tràfec acabada d’inaugurar entre la
N-340, l’AP7 i la C-15 al nord de Vilafranca no deix de ser un esdeveniment desafortunat.
Els nusos que defineixen la nova entrada ho fan com un reguitzell
de volutes que despista al viatger i es posa de cul a la ciutat desconnectant-la
del seu entorn i de la relació visual amb el viatjant.
Els que entren i surten de Vilafranca en direcció Barcelona
o Igualada acaben marejats. A les
dificultats afegides d’aquest nus s’hi sumen les sinuositats de les rotondes d’Olèrdola
i Sant Cugat.
Un sistema viari concebut només en clau econòmica i amb indiferència
a la topografia visual no pot ser mai un element enriquidor d’un territori per
molt que ho avali la millora de l’accessibilitat viària.
La necessitat de que la capital de la vinya penedesenca i el
seu paisatge mantingueren l’idil·li necessari per enamorar el viatger ha desaparegut en
aquest indret.
On és la carta del paisatge? On és l’Observatori? Aquí és on
cal intervenir, no posant plantetes quan el mal està fet.
És un problema de sensibilitat i de saber que l’economia a
més de flux i energia també és bellesa. I nois, aquí l’hem cagada de ple!
Comentaris