Entrades

O caixa o faixa

Imatge
Primeres impressions sobre l’Avant Pla del Penedès Dos mons apareixen, cada vegada més perfilats: l’ ego-local (conservador, inercial, obsolet, progressista, a favor del creixement que nega la realitat climàtica..) i l’ eco-global (atrevit, alternatiu, reivindicatiu, decreixemental, valentia per afrontar els canvis que ens venen a sobre..). Aquesta situació bipolar es reflecteix en les primeres propostes de l’Avant Pla del Penedès. En el document es pot comprovar que ( en l’àmbit de la plana penedesenca ) preveuen instal·lar ( IDIADA inclosa ) un rosari de més de 1.000 hectàrees d’activitats logístiques que en el seu conjunt, emetran 300 mil tones de CO 2 a l’atmosfera i gastaran més de tres milions 1  de m 3 d’aigua cada any. Conseqüències: Es reduiran encara més les pluges i la sequera serà irreversible. D’altra banda, en la memòria afirmen que el Pla és modèlic perquè prioritza reduir al màxim les emissions de carboni per fer del Penedès un territori resilient . Així, tal qual

Ara ets el moment

Imatge
Una vintena d’associacions, aquest Dissabte 27 de Gener a l’Escorxador de Vilafranca, debatran públicament coordinar les més de vint lluites que hi ha arreu de la regió penedesenca.  Organitzar equips per estudiar la realitat d’aquest petit país. Es necessitarà gent jove d’esperit i gran en experiència, per tractar temes tan atractius com la formació de comunitats energètiques als municipis; propostes imaginatives sobre mobilitat sostenible (transport públic, privat, mercaderies, vehicles elèctrics..); dissenyar el futur model de Regió agroalimentària del Penedès (anàlisi de la sequera, el futur de la vinya, el sistema agroforestal; debatre temes com, perquè l’Agroparc Ametller no ha encaixat -o no ha volgut- com activitat agroalimentària dins del projecte d’una regió agrícola) i, sobretot, la participació d’estudiants o professionals universitaris de geografia, arquitectura, urbanisme, socials, ambientals, paisatge, informàtica, legalitat, empresa, economia, agricultura.. per analitza

La senzillesa del 2024

Imatge
Cada dia que passa es van destapant les clavegueres d’un sistema socioeconòmic global que durant més d’un segle s’ha volgut amagar. Ara ja, la pudor és insuportable. Algú encara creu en  els valors occidentals? Sí, només els qui se’n aprofiten!  Hem consumit un quart del segle XXI i seguim ancorats en el vint. Confiem que algun miracle ens salvarà del destí que s’albira. Els valors que ens ha portat fins aquí ja no serveixen. Fa només 100 anys érem 2.000 milions de persones, ara, 8.000. -Quatre vegades més, gràcies al petroli-. Les reserves per a la subsistència de la Humanitat estan esgotades. I seguim creixent. Alguns confien en la tecnologia però, si s’ha de convertir el mar en aigua potable o el plàstic en aliments, aquesta resulta cara i contaminant. La IA hi pot ajudar però no fa miracles, les lleis de la termodinàmica sobre la conservació de l’energia, encara no s’han superat. Davant aquesta nova situació, els més pobres -i no tant- no hi tindran accés. La lluita per la superviv

Qui mena, no mana

Imatge
https://www.liceubarcelona.cat/ca/una-apocalipsi-irracional En una era de feblesa política, d’inestabilitat climàtica, de sequera i escassedat de recursos. Temptats pels tik-tok de l’extrema dreta, insensibles als canvis que la natura ens depara i embolicats amb l’antiga manta del confortable segle XX, neguem els temps d’escassedat i estalvi, que ens anirien molt bé per sobreviure dignament — encara que sigui per una temporadeta — com varen fer els nostres avantpassats agraris. La disbauxa de la nostra civilització no té aturador. Causa de que, en el nostre petit país, estiguin passant coses pertorbadores: invasions logístiques desmarxades comandades per promotors immobiliaris; colonitzacions solars agràries de grans empreses energètiques ultracontaminants; Infiltracions de falses instal·lacions d’agroparcs a l’americana . Tot, no aigua, totes menades per inconscients desenvolupistes atrapats en el temps del ‘país del mai mai’. Som una civilització tan evolucionada fins a l’extrem

La Bisbal de la Il·logística

Imatge
  Vista d'un paisatge amable de la Bisbal que tendeix a desaparèixer La Bisbal era un municipi agrícola en decadència, des de l’inici del segle XX havia anat perdent població  — al 1900 tenia 1.630 habitants i al 1981, uns 1.219 —. Una vegada superada la crisi econòmica dels 80  es va iniciar una lenta recuperació gràcies a l’aparició de mitja dotzena d’urbanitzacions de segona residencia, inserides en els boscos de les serralades del Montmell i el Massís de Bonastre, vingudes de la mà del turisme de la costa Daurada. Això provocà el creixement gràcies al sector de la construcció que va arribar al seu punt àlgid durant l a ‘ dècada prodigiosa’ (2000-2007) . Primer Cavall de Troia.  Capses incrustades en el paisatge agroforestal Entusiasmats pels efectes de riquesa aparent del negoci immobiliari residencial , ningú s’adonà de les conseqüències que el canvi de segona a residència habitual desencadenaria i ningú es preocupà de generar activitats econòmiques paral·leles. De cop i

Això no és cosa meva

Imatge
Hi han fets humans que m’alteren el sentit de l’existència: el genocidi de Gaza, la guerra d’Ucraïna, els conflictes bèl·lics de mig món que generen més de 62 milions de desplaçaments i prop de 9 milions per desastres climàtics.  Tot i estar físicament lluny, des del caliu de la llar -avui, tele, mòbil o tablet-, sóc partícip directe d’aquests fets. El nostre món íntim és còmplice de la globalitat. El banc on tinc els estalvis finança les armes d’aquests conflictes. El govern del meu Estat participa, directa o indirectament, d’aquest espectacle de destrucció. I el més greu: manté viva la decebedora existència de la Humanitat.  Permeto que amb la nostra ortopèdica democràcia –que és suspesa quan convé– remoguin el domini de la por. L’instint reptilià de supervivència aflora en els meus pensaments i adoro l’existència d’un sistema protector que m’allunyi del desastre que contemplo per la “finestra” de casa. No recordo, no reflexiono, jo no soc l’altre, aquell que pateix a l’altra banda.

IDIADAGRÍCOLA

Imatge
Un dels debats de les jornades d’Unió de Pagesos a la fira de Santa Teresa del Vendrell                                                    1.     L’IDIADA.          Quan el 1994 es va instal·lar l’IDIADA, molts vàrem tenir la sensació que un OVNI havia aterrat en mig de les vinyes del Penedès. Els moviments ecologistes el qualificaren de ‘rapte del territori’. No n’hi havia per menys, 500ha agrícoles convertides de cop en un vedat de pistes i naus va produir un gran impacte en el paisatge i en els conreus de l'entorn. Els auguris polítics anunciaven una bona nova pel futur econòmic del Baix Penedès. Actualment segueix sent una de les comarques amb més atur del país. I l’IDIADA, un ovni aterrat, amb una escletxa per on fluctuen els treballadors provinents de galàxies properes i llunyanes. Ara, la Generalitat, propietària del complex de l’IDIADA, està redactant un concurs públic per adjudicar la gestió, caducats els 20 anys de lloguer a APPLUS i Avançsa . Sembla que els bons resu