PAISATGE PASSAT PER AIGUA

Si vols veure el vídeo, clica la foto

Un paisatge passat per AIGUA
Sant Cugat de Sesgarrigues 23 de setembre de 2023

L'Aigua és pública (de tothom). 

La gent no ho sap.
L'Aigua és escassa. Subsistència. 

La gent tampoc ho sap, ho sabrà
L'Aigua és memòria. Col·lectiva.
L'Aigua és consciència. Essencial.
Nosaltres som l'aigua. Som aigua!
 
En un passat recent, 

recollíem l'aigua de pluja en una cisterna. 

Tiràvem els excrements i l’aigua del safareig al pou de la bassa
Teníem femer i matxo.
Adobàvem la terra, l'hort i la vinya.
Teníem conills, gallines i porcs, al pati de casa.
 
No hi havia xarxa d’aigua pública.
No hi havia xarxa de clavegueram.
No hi havia bany, No teníem dutxa, teníem comuna.
Ara, d'això, se'n diu: economia circular.
 
L'aigua la pujàvem en galledes 

(amb corriola i llibant) des del fons de la cisterna.
Una gota era una gota treballada amb esforç.
Érem conscients, l'aigua formava part de nosaltres.
 
Aleshores, un bon dia, 

tot va canviar quan, l’Autoritat Competent,
va prohibir tenir gallines, conills i porcs al pati´

Feien pudor, no eren higièniques!
Van instal·lar la xarxa pública d'aigua.

 Van instal·lar la xarxa de clavegueram.
La gent es construir el bany, 

amb vàter i cisterna, dutxa i escalfador elèctric.
 
Ara, obres l'aixeta del bany a raig.
La sensualitat del so t’encisa.
L'aigua deixa de tenir valor, 

fins que arribi el dia que l’aixeta no ragi.
 
Llavors, 'cocacoles'! també són aigua.
Si, també són aigua. 

Amb sucre i plàstic!  

i un engreixa i l'altra contamina!