Atura’t! No facis res!

 

En “Vita contemplativa. Elogi de la inactivitat", Byung-Chul Han, comenta:

“L’actual crisi de la religió.. en el seu nivell més profund, indica que anem perdent progressivament la capacitat de contemplació. La pressió cada vegada més forta per la producció i la comunicació ho dificulta.”

Aquest podria ser l’eix del discurs: el sistema neocapitalista, en el seu afany acumulatiu de riqueses, ens fa amos de nosaltres mateixos però ens priva de la llibertat de contemplar; de no tenir temps per pensar -origen de la creativitat personal i del retorn a l’interior d’un mateix-. El sistema ens dissenya el temps lliure només per recuperar-nos de l’esgotament de la nostra esclavitud a la producció. No ens queda temps per no fer res.

I segueix dient: "Aquesta lluita de l’home -i la dona- contra la Natura porta a l’autodestrucció imminent, conseqüència d’una societat enfeinada que s’ha oblidat del “dolce far niente”.

Conclou, un xic innocent: “En el regne que vindrà de la pau, l’ésser humà i la naturalesa es reconciliaran. Aquest no serà més que un conciutadà en una república d’éssers vius, de la qual també formaran part plantes, animals, pedres, núvols i estrelles”.

I recorda a Novalis: “Tot objecte estimat és el centre d’un paradís”

Aquí, això succeirà quan els paisatges bruts per la cobdícia i improductius de tanta producció seran un passat remot digne d’oblidar.