Intens inici d’any

Als temps que corren, és arran de terra on està la veritat més crua. La política, com més amunt, més falsa; els mitjans, com més fake news, més poderosos; els manipuladors de diners, com més capital acumulen més beneficis treuen. I tots ells són els que manen als que nosaltres hem d’escollir perquè gestionin els nostres interessos.

És en les arrels del nostre inconscient, de la nostra història, de la nostra valuosa i reduïda cultura on tornar a cercar el sentit existencial de la nostra petita veritat. Però, com les cols o el vi, l’hem entregat al Gran Déu Mercat. Hem venut l’ànima al diable de la compra per correu i em foragitat les botigues, les artesanes i els pagesos del centre dels nostres pobles. Allí ja no hi ha vida, només esperem la furgoneta del repartidor, mirant en la llunyania el paisatge que s’estronca.

Advoquem per la independència del nostre País mentre Netflix ens inunda, dia a dia, de pel·lícules d’uns altres mons aliens. Adorem el diner del falç progrés logístic, invoquem, per enèsima vegada, l’estúpida frase dels “llocs de treball”. Autèntica misèria que ens ha portat a pidolar.

És un any d’eleccions municipals, mira als ulls del que et vol representar i pregunta-li: tens la suficient capacitat per resoldre els problemes dels teus veïns o hi vas per pal·liar les frustracions del teu ego insatisfet? La seva mirada t’ho dirà.