Aigua

Quan la bellesa s’alia amb la creativitat surten coses meravelloses. El VIII Congrés d’Art i Paisatge, dedicat a l’aigua, és una d’elles.

Va sorgir del conflicte que s’aboca sobre els nostres paisatges, d’aquí la necessitat de canvi del CEPVI davant la nova era climàtica. Els nous reptes que reneixen amb virulència, com la invasió logística o les MATs, que ens volen plantar sobre el nostre territori, com a monstres, indiferents al sentir de la gent i al seu hàbitat.

És l’aigua el primer element que cal valorar del sistema territorial. Sense ella no som res. I, aquests dies, durant el Congrés, han brollat mil aigües dels quatre cantons de la vegueria.

La riquesa del seu passat, la seva precària i contaminada presència i la necessitat de cuidar-la responsablement pel futur ens obliga a planificar per a ella, no contra ella, com hem fet durant un segle.

Un dels objectius que la màgia del Congrés ha  generat és dirigir la mirada cap els rius i rieres perquè deixin de ser clavegueres i tornin a ser els frondosos paradisos terrenals d’abans del petroli. Que l’aigua brolli cristal·lina de les nostres fonts eixutes i flueixi pel nostre sistema circulatori territorial, lliure de colesterol.

L’art, ha estat present, com una acció col·lectiva actuant sobre la part invisible del paisatge que el transforma positivament. Això és el que estem experimentar. S'ha iniciat el camí en la direcció adequada.