Territori insolidari


Els governs municipals de la flamant Regió Penedès imiten el gest de l’estruç. Davant la crisi climàtica i social s’inventen una sortida local als problemes globals.

Generalment redacten plans basats en la requalificació urbanística per a la construcció d’habitatges o la transformació de sòl agrícola a polígons terciaris, industrials o logístics. Aquests generen fortes plusvàlues que els gestors i els seus aparells mediàtics, s’encarreguen de disfressar de “sostenible”de servei públic” o “economia circular” i, sobretot, no hi falta la cua: “de molts llocs de treball”. Però, han preguntat als seus municipis veïns si aquestes decisions els afecten?

Tot i la legitimitat per decidir el que vulguin, dins el seu municipi, no estaria de més una consulta a l’entorn. Per cortesia i bona convivència i comprovar si aquesta acció els afecta. Seria òptim coordinar esforços i afrontar els conflictes existents d’una manera més col·lectiva. Fa dècades que la frase: “Pensa en global i actua en local” és vigent, però sembla que no ens assabentem.

A base d’aquests petits i egoistes interessos econòmics locals es malmet un projecte que pretén, precisament, resoldre els problemes semblants que afecten a mig milió de persones i a un territori submergit en una metròpoli que, des de fa molt temps, l’està ofegant.

Mentrestant, tres urgències que sí, podrien millorar-la situació econòmica i ambiental, des del món municipal, no són ni tant sols percebudes per les administracions: Els beneficis d’una planificació conjunta, la riquesa econòmica i ambiental generada a través de la creació de comunitats municipals energètiques i la planificació territorial de la mobilitat sostenible que aportaria una millora substancial a la qualitat de vida de la gent.

En els temps que corren, la solidaritat no és un deure moral, és un ingredient necessari per a optimitzar els valors d’un territori.


Comentaris

Hibiscus en dansa ha dit…
Totalment d'acord amb la conclusió de l'escrit. Si la solidaritat és un "ingredient necessari..." l'entendrem com una qüestió de justícia. Aleshores podem voler, també, convertir-la en un deure moral.

Entrades populars d'aquest blog

Cunit, la joia daurada

La Mònica té un turó