Malson
Me’l trobo i
em diu que es torna a presentar. Me’l miro i li dic. Una altra vegada? Sí. Em respon.
El poble em necessita. No veus com està? Però tu? Li dic. Que t’has passat tants
anys a l’alcaldia en l’època de les grans operacions urbanístiques, ficat en
els grans tripijocs municipals. Que vàreu deixar una comarca aturada, tacada de
cases per totes les muntanyes, edificis al llarg de la costa, sense,
pràcticament, activitats econòmiques i amb la riquesa foragitada. El partit no
té recanvis? Els joves no estan preparats. Em diu, amb la cara gruixuda de
polític. Ei! Jo no soc l’únic de la vella guàrdia que es torna a presentar! Em
respon. N’hi ha molts més i d’altres partits també. Sí. Li contesto. Pseudo funcionaris
que ja no saben fer res més i, per comptes de jubilar-se, o col·laborar en
construir un municipi millor, prefereixen impedir que altres més ben preparats
i amb propostes actuals puguin aprendre a gestionar solucions més creatives,
participatives i democràtiques.
Però, el teu
partit no havia fet unes declaracions dient que faria neteja dels corruptes,
imputats o de dubtós comportament, precisament per evitar el què passa quan s’està
masses anys al poder? Jo no ho soc d’aquests! M’increpa. A veure si m’emprenyo
amb tu, val? Uf! Disculpa. De sobte em desperto! Havia tingut un malson sobre
el retorn dels fantasmes del segle passat. Encara bo!
Comentaris