5/10/13

Caos, Inòpia i Mantega

Foto, Joan Roquer
Els del Logis tornen. Adapten el pla. Sedueixen a polítics i entaulen plàcides converses amb els opositors. Sempre eludint el tema principal: els efectes estructurals d’una activitat aliena a un paisatge.
No hi ha debat ciutadà. Ni quilòmetre cero. Tot i la canviant situació geoestratègica de la producció mundial i l’increment dels costos energètics, no s’estudien alternatives més adients i actuals.
No els hi preguntis el perquè. Ells només cerquen el dia en que podran entrar màquines. Tenir-ho tot preparat per quan la crisi obri una escletxa encendre la metxa de la bomba global.
Podria ser una bona idea, la logística com una activitat més dins de la diversitat penedesenca. Mai considerar-la com a protagonista principal i menys, prioritària.
Si fóssim suissos podríem compaginar perfectament paisatge amb centres logístics i mantindríem el corredor global a ratlla. Desgraciadament, el més calent és a l’aigüera. Aquí ningú ha demostrat tenir clar la mesura de les coses.
La voluntat de planificar des del territori no acaba de quallar. La cosa va lenta. Hi ha dubtes. Uns que deien blanc ara ho veuen gris. D’altres segueixen enrocats amb els automatismes demagògics de la trepadella pel matxo.

Al Penedès li passa el mateix que a Catalunya, té clar el què vol però les palles mentals del pensament obsolet que encara cueja no ens deixa actuar amb claredat i eficàcia.