Caos, Inòpia i Mantega
 |
| Foto, Joan Roquer |
Els del Logis
tornen. Adapten el pla. Sedueixen a polítics i entaulen plàcides converses amb
els opositors. Sempre eludint el tema principal: els efectes estructurals d’una
activitat aliena a un paisatge.
No hi ha
debat ciutadà. Ni quilòmetre cero. Tot i la canviant situació geoestratègica de
la producció mundial i l’increment dels costos energètics, no s’estudien alternatives
més adients i actuals.
No els hi
preguntis el perquè. Ells només cerquen el dia en que podran entrar màquines. Tenir-ho
tot preparat per quan la crisi obri una escletxa encendre la metxa de la bomba
global.
Podria ser
una bona idea, la logística com una activitat més dins de la diversitat
penedesenca. Mai considerar-la com a protagonista principal i menys, prioritària.
Si fóssim
suissos podríem compaginar perfectament paisatge amb centres logístics i
mantindríem el corredor global a ratlla. Desgraciadament, el més calent és a
l’aigüera. Aquí ningú ha demostrat tenir clar la mesura de les coses.
La voluntat de
planificar des del territori no acaba de quallar. La cosa va lenta. Hi ha
dubtes. Uns que deien blanc ara ho veuen gris. D’altres segueixen enrocats amb els
automatismes demagògics de la trepadella pel matxo.
Al Penedès li
passa el mateix que a Catalunya, té clar el què vol però les palles mentals del
pensament obsolet que encara cueja no ens deixa actuar amb claredat i eficàcia.
Comentaris