1/11/12

Oscar Estruga


Amb l'Oscar ens varen presentar el mes passat en la inauguració de les meves aquarel·les en una galeria d’art madrilenya. Em va parlar de “Pasifae”, la seva obra més emblemàtica al Mediterrani, davant la platja de Ribes Roges. Els meus ulls es van obrir de bat a bat i per ells hi passaren les vivències més íntimes d’una època transcorreguda davant d’aquell paisatge on Pasifae n’era el punt de referència.

Vàrem parlar de llocs i personatges compartits: l’hotel Cesar, en Pere Tàpies, en Quico Mestres, personatge entranyable i creatiu, regidor aleshores i valedor de l’obra. Ens convidà a visitar el seu estudi on un món de dibuixos, pintures i, sobretot, escultures de bronze, meravelloses, ens transportaven, amb tot el seu esplendor mediterrani, als indrets mitològics de la Grècia clàssica.

Li vaig regalar la bufanda de setí que portava i ell, emocionat, em va dedicar un llibre amb un exquisit dibuix d’un genet muntant un cavall. El va fer d’un sol traç sense aixecar la ploma del llibre.
 Escultura d'Oscar Estruga

De tornada pensava en la quantitat d’objectes meravellosos que no veuen la llum. Els temps miserables que vivim, on el diner per comptes de crear, destrueix i relega el món de l’art a no sortir al carrer, quan aquest és l’únic que ens explica històries amagades que portem a dintre i ens injecta el nèctar que necessitem per viure en un món civilitzat.