Assistir al primer ple del novell govern municipal del meu poble és sentir el plor d’un nadó acabat de néixer, tendre i innocent. Temps hi haurà per evitar caure en la teranyina del poder. En les trampes del gat vell. De les misèries humanes que sovintegen el món polític com a taurons. Com convé nova sàvia als governs! El món s’encongeix per moments. Ja no serveixen els vells paràmetres polítics del segle passat. Els del progrés dels progres. Ni repetidors empedreïts ni velles glòries il·luminen el camí, l‘enfosqueixen. Cal amb urgència maneres fresques de pensar, d’actuar. On ets, jove? Que no t’aturin els de la banca. Despulla’t dels vells prejudicis que encara portes i avança segur. Si no tens por trobaràs el camí. Si en tens, deixa que passi de llarg, cerca amics i el seguiu junts, qui no tenen cabuda són ells, els creadors de misèria.
El 15M ha servit per seguir mostrant, per enèsima vegada, que l’ordre imposat fa segles ja no funciona. Com pagar els sentiments que ens genera un generós paisatge? Un món on no és fàcil anul·lar l’especulació borsària, que ens aporta nul benefici estètic i ens forada la butxaca, és un món malaltís.
De totes les frases d’aquesta moguda i després de valorar el seu art més poètic i filosòfic em quedo amb l’encantadora i contundent: “No hay pan para tanto chorizo”. Fins aviat.
Comentaris