4/6/09

L’adéu a una cadira

He deixat definitivament el càrrec de regidor de l’ajuntament de Bellvei que ocupava des de l’any 2003 com a portaveu del grup independent de l’Entesa per Bellvei.

Un càrrec públic no és res més que cobrir un lloc en l’espai social i, habitualment serveix per desenvolupar unes tasques al servei de la societat. No tothom ho entén així, és clar. Però en el meu cas no representa altra cosa que deixar d’ocupar una cadira de les 10 que hi ha la sala de plens. Tota la tasca desenvolupada i les millores aconseguides en nom de l’Entesa, des del 2003, s’han materialitzat fora de l'àmbit plenari. Un plenari que, en el cas de Bellvei, només és l’escenificació burda d’una paròdia democràtica.

L’experiència com a regidor m’ha portat a valorar la necessitat –no només al meu municipi, el què passa aquí, passa al veí- d’un procés de reflexió sobre el paper que els ajuntaments i sobretot els plens municipals han de tenir en la pràctica de la democràcia i la importància en el desenvolupament d’una societat participativa.

Però aquests criteris són paper mullat per un ajuntament que considera el quart de segle de govern com una qualitat producte de la confiança dels seus votants. Res més lluny de la realitat. Tots sabem el nom que se li dóna a un sistema que funciona a dit on no són necessaris ni els plens ni els regidors. Quantes persones durant aquest temps no haguessin pogut aportar idees i millorar la situació d’un municipi que va a la deriva democràtica portat per les dèries d’un personatge d’opereta que ha construït un mur de ciment entre la gent capaç i la seva cadira.

Seguir escalfant una cadira buida de contingut no té sentit. És més enriquidor participar en equips on la col·laboració i les idees creatives estan per damunt de l’enveja, la vulgaritat i la gelosia política que generen monstres i on no s’accepten més opinions que les pròpies.

Confio que l’arribada d’una altra persona en el meu lloc tingui un sentit renovat davant l’adversari polític, perquè el nou regidor té molt a dir i noves maneres d’expressar-se. Tot i saber el pa que s’hi dóna, ningú sap com serà el futur.

L’alternativa és un element indispensable per provocar la diversitat en les opinions i sobretot en l’evolució de les idees i la societat. Però en un govern obsolet i arcaic amb els mateixos costums, cada vegada més encartonats, l’alternança d’idees i d’opinions és impensable. Desitjo molta sort al regidor entrant, en Pep Solé Armajach, en la seva futura tasca, i li ofereixo la meva col·laboració incondicional.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Pau,segur que des d'una altra ubicació podràs continuar propiciant canvis.
No abandones res,només canvies de situació.
Sort i endavant

Jordi Alvarez ha dit...

Noi; per una banda sento molt la teva decisió de abandonar l'Ajuntament.
Però per altra banda, la teva decencia democratica, pot servir de referencia i anims a moltes persones que pensem que NO es pot fer politica de cambis solament desde les institucións.
I tambè sembla una ´lliço per a tots i totes aquelles persones que son panxes agraidas que s'engantxen a la poltrona bloquejant avanços democrátrics i socials. DESITJAR-TE MOLTA SORT REB UNA SALUTACIÓ JORDI (CALAFELL)

PBS ha dit...

Jordi, t'agraeixo el teu comentari, a vegades costa molt prendre decisions sobretot si no saps la repercussió "mediàtica" que tindrà. De fet el què em dius va en el mateix sentit de la meva decisió. Les cadires només serveixen per apoltronar-se,un ratet val, per descansar del camí fet, però massa temps no és bo. Per això, seguirem el camí com sempre hem fet. Una abraçada, Jordi.

També una salutació al anònim i gràcies per l'ànim.