La càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona va organitzar, la setmana passada, un seminari sobre la necessitat d’elaborar una llei d’espais agraris....Continuar..
Hola Pau. La teva visió és important. Fa falta algun estudi que avalui el cost paisatgístic que estem patint per l'urbanisme avariciós al Penedès, sobretot en el paisatge agrícola. Ara bé, també és veritat que la cultura del paisatge catalana no és comparable a la francesa, i per tant costarà d'introduir polítiques en aquest sentit. El que està clar és que a la classe política local de la comarca del Baix Penedès, en general, no garanteix els interessos dels pagesos, al contrari, defensa més el dels promotors i els interessos urbanístics, possiblement degut al dèficit financer dels seus Ajuntaments, tal i com apuntes.
Des d'una visió més àmplia, el que jo veig és que el Pla Territorial del Camp de Tarragona que es vol aprovar mina l'anomenat "principi d'autonomia local" dels Ajuntaments baixpenedencs, en què els alts funcionaris de la Generalitat han intervingut en el territori amb un planejament que es carrega la competència exclusiva en urbanisme dels Ajuntaments, i extentent les hectàrees urbanitzables - corregeix-me si m'equivoco).
Pel que fa al problema de la pagesia jo crec que la clau del tema és: fins a quin punt els interessa als pagesos conservar el territori? Si molt d'ells avui en dia hi surten perdent calers en conrear la vinya (en situació de pluriocupació, ja que la pagesia no és rendible si tens poc "tros"), està clar que el futur d'aquest cultiu és ben negre. Per això, s'hauria de trobar una sortida, entre d'altres qüestions, a l'oligopoli vitivinícola al Penedès (amb les tres "cases grans" que peten els preus a pagar al pobre pagès pel quilo de raïm), i també caldria controlar i jutjar les màfies que s'amaguen darrere les Cooperatives locals, que tothom coneixem o hem sentit a parlar i ningú es digna a fer realment públiques (no seré jo qui ho faci...). APa, aquesta és la meva opinió. Salut!
Bé, els assumptes interns del sistema econòmic de la pagesia no el conec a fondo, dona la sensació que les cooperatives -al menys les que coneixem del Penedès i deidcades bàsicament al vi- no han sabut trobar la sortida dequada i les grans companyies han fet la seva. Crec que s'hauria de generar un debat a fondo amb els agents implicats.
Però s'hi hauria d'introduir un factor nou que fins ara no s'ha considerat: el valor ambiental de l'espai agrari, en el seu concepte econòmic. I això hi tindriem que participar tota la societat. I el pagés -o el nou agricultor- seli remunerarien les dues feines que fa: produir aliments i paisatge.
Gràcies per afegir-te al llistat de blocs de la Penedesfera. T'agrairia que per a difondre i augmentar aquesta llista de la Penedesfera facis un link del teu bloc cap a aquest llistat.
Així mateix et convido a participar del grup Penedesfera a Facebook i a compartir notícies del Penedès al lloc de promoció de notícies El Nord del Penedès per tal de millorar la comunicació i la participació entre els penedesencs.
El llistat de blocs de la Penedesfera ja té més de 100 blocs agregats i ha arribat el moment que passi de ser només una llista per a convertir-se en una veritable comunitat. El proper dissabte 16 de febrer farem a Gelida la reunió constituent de la xarxa de blocaires del Penedès. Et convidem a venir i participar-hi. Tens més informació a http://www.danielgarciaperis.cat/2008/02/07/reunio-de-la-penedesfera.
T'agrairíem que difonguessis la notícia el màxim possible a fi que blocaires que potser no són encara al llistat poguessin conèixer i sumar-se al projecte.
De la Bisbal del Penedès al Logis de la Bisbal. Ara retornen, insistint tal com ho van fer el 2004, amb els mateixos arguments : la cruïlla d’autopistes, els camions i la plana baix penedesenca ideal per especular amb els polígons a gran escala que acabaran convertint la comarca en un gran port sec. La mateixa metodologia : a) La compra de terres agrícoles per agents privats -en aquest cas, un de sol- per sota mà. b) La conxorxa amb representants polítics i l’Administració per assegurar el tir abans no s’aixequi la llebre. c) La imposició directe -l’acció dels fets consumats- d’un projecte logístic de grans dimensions sobre un sòl agrari, sense debat previ ni consulta amb la població, sense possibilitats de poder discutir públicament alternatives diferents a l’ocupació logística. Dèficits democràtics En la pàg. 29 del document de l’AVAÇ referint-se a la participació ciutadana, és diu textualment que són: “..propostes que permetin encetar un debat ampli, obert i plural amb la ciuta
Sembla que el projecte de l’Agroparc dels Ametller s’ha convertit en el vaixell insígnia predestinat a demostrar que l’oxímoron “creixement sostenible” és possible, i immillorable, com a opció per abordar la transformació del sector alimentari i, a la vegada, fer front a la crisi alimentària i al canvi climàtic. Així ho manifesten, empresaris, sindicats i gestors polítics del Penedès, que es van fer forts, precisament al Vinseum , en un acte massiu per defensar-se, suposadament, dels atacs dels reaccionaris moviments del “No a tot” i que la presidenta del FEGP va reblà el clau pronunciant la famosa frase que passarà a la història: “ Prou a no a to t”. A continuació, afirmava que “ Estem a favor del si a projectes ambiciosos, sostenibles amb el medi ambient i amb les persones, amb inversions fortes que ajudin a vertebrar el territori. ” On està el problema? Ben mirat tots hi estem d’acord en desenvolupar projectes ambiciosos i respectuosos amb el medi i que afrontin la crisi
Una reflexió davant del Director General d’Ordenació del Territori i Urbanisme A la Regió del Penedès volem indústria! Evidentment, dins d'un model territorial agroalimentari extensiu, ecològic i sostenible. No com a parc agrari, sinó formant part, com una pesa complementària i significada, dins d’un model metropolità de multicentralitats, (del que ja en formem part per dret propi) com és la megaregió europea Barcelona-Lió, on la diversitat de les activitats econòmiques i dels espais urbans, agrícoles i naturals, s'emmarquen dins l'anomenada ‘societat del coneixement’ i on una de les principals virtuts és l’intercanvi d’informació dins una extensa i ben dissenyada xarxa de comunicacions. Tot i que dins del mateix Pla Territorial de la Vegueria Penedès -PTPVP- es contempla aquest fenomen de la Megaregió, hem observat com, des de les esferes tècnic-polítiques (mentres aturen el Pla) es prenen decisions allunyades d’aquest model i mancades dels coneixements necessaris per li
Comentaris
La teva visió és important. Fa falta algun estudi que avalui el cost paisatgístic que estem patint per l'urbanisme avariciós al Penedès, sobretot en el paisatge agrícola. Ara bé, també és veritat que la cultura del paisatge catalana no és comparable a la francesa, i per tant costarà d'introduir polítiques en aquest sentit.
El que està clar és que a la classe política local de la comarca del Baix Penedès, en general, no garanteix els interessos dels pagesos, al contrari, defensa més el dels promotors i els interessos urbanístics, possiblement degut al dèficit financer dels seus Ajuntaments, tal i com apuntes.
Des d'una visió més àmplia, el que jo veig és que el Pla Territorial del Camp de Tarragona que es vol aprovar mina l'anomenat "principi d'autonomia local" dels Ajuntaments baixpenedencs, en què els alts funcionaris de la Generalitat han intervingut en el territori amb un planejament que es carrega la competència exclusiva en urbanisme dels Ajuntaments, i extentent les hectàrees urbanitzables - corregeix-me si m'equivoco).
Pel que fa al problema de la pagesia jo crec que la clau del tema és: fins a quin punt els interessa als pagesos conservar el territori? Si molt d'ells avui en dia hi surten perdent calers en conrear la vinya (en situació de pluriocupació, ja que la pagesia no és rendible si tens poc "tros"), està clar que el futur d'aquest cultiu és ben negre.
Per això, s'hauria de trobar una sortida, entre d'altres qüestions, a l'oligopoli vitivinícola al Penedès (amb les tres "cases grans" que peten els preus a pagar al pobre pagès pel quilo de raïm), i també caldria controlar i jutjar les màfies que s'amaguen darrere les Cooperatives locals, que tothom coneixem o hem sentit a parlar i ningú es digna a fer realment públiques (no seré jo qui ho faci...).
APa, aquesta és la meva opinió. Salut!
Però s'hi hauria d'introduir un factor nou que fins ara no s'ha considerat: el valor ambiental de l'espai agrari, en el seu concepte econòmic. I això hi tindriem que participar tota la societat. I el pagés -o el nou agricultor- seli remunerarien les dues feines que fa: produir aliments i paisatge.
Salut i gràcies per escriure..
Pau Batlle
Gràcies per afegir-te al llistat de blocs de la Penedesfera. T'agrairia que per a difondre i augmentar aquesta llista de la Penedesfera facis un link del teu bloc cap a aquest llistat.
Així mateix et convido a participar del grup Penedesfera a Facebook i a compartir notícies del Penedès al lloc de promoció de notícies El Nord del Penedès per tal de millorar la comunicació i la participació entre els penedesencs.
El llistat de blocs de la Penedesfera ja té més de 100 blocs agregats i ha arribat el moment que passi de ser només una llista per a convertir-se en una veritable comunitat. El proper dissabte 16 de febrer farem a Gelida la reunió constituent de la xarxa de blocaires del Penedès. Et convidem a venir i participar-hi. Tens més informació a http://www.danielgarciaperis.cat/2008/02/07/reunio-de-la-penedesfera.
T'agrairíem que difonguessis la notícia el màxim possible a fi que blocaires que potser no són encara al llistat poguessin conèixer i sumar-se al projecte.
Salutacions i felicitats pel bloc!