Una Persona, Un Paisatge..

L’accident a la N340, que ha costat tres vides més, ha reactivat les protestes dels municipis d’aquest eix demanant aplicar mesures i incentius per abaratir, o fer gratuïts, els peatges de l’AP7 i alliberar així la càrrega de trànsit de la N340, convertir-la en un eix menys perillós a l’espera de l’autovia A7.   Molts recordem que el fil conductor de les actuals demandes van néixer arrel del projecte del CIM a l’Arboç-Banyeres allà per l’any 2004 -fa 14 anys- on es va iniciar el potent moviment “No Fem el CIM” en contra de l’A7 i d’implantar zones logístiques i ports secs sobre el Penedès vitivinícola. La lluita d’aquest moviment social va generar propostes coherents sobre infraestructures del transport, tècnicament viables i respectuoses amb el medi, que han caigut en l’oblit. Ara, amb la revifalla de la crisi, torna el CIM, i amb ell unes reivindicacions descafeïnades, sense debat sobre el model territorial que, anys enrere, ja s’havia consolidat com adequat

Quin any! A principis d’agost, el meu colesterol estava situat en un còmode 165. Perfecte! Mai havia aconseguit baixar-lo tant. A finals de novembre s’havia emparrat a la perillosa xifra de 285. Uf! Participar en el Dragon Khan del “Procés” m’ha produït un estrès supersònic, com feia molt temps no tenia.  Dit això, però, he arribat a principis d’any, d’aquest esperançador 2018, amb energies renovades. Un viatge de Nadal a les Canàries, per desconnectar. Una entrada d’any encantadora, envoltat de gent agradable, amb lluna plena inclosa, m’han portat a iniciar-lo amb optimisme i a valorar l’experiència del 2017, a molts nivells, com a positiva.  Viure amb intensitat les coses que t’envolten tenen la recompensa d’enriquir-te, i això m’ha passat. He participat en debats, llegit llibres i molts diaris. Anar a manifestacions i mogudes reivindicatives, formar part de grups solidaris que miren endavant.   He descobert els abismes de les pròpies idees i el color de les contraries. He ad

La resurrecció del Penedès com a territori autònom ha obert una porta a repensar la seva geografia des de una òptica més ambiciosa. Ja no som fragments d’un no res, som una entitat amb cos i ànima i tenim capacitat per jugar un paper fonamental en l'estratègia territorial metropolitana. Som un espai complementari i contrapuntístic de les caòtiques i complexes urbs. D’un paper que absorbeix com un secant les grosses activitats metropolitanes no volgudes o no cabudes en elles, el Penedès, passa a ser una peça central que proporciona harmonia i equilibra el sistema. El fet de que el Penedès sigui territori de pas no vol dir que ho sigui de tot déu qui vulgui passar, (la logística asiàtica, per exemple) ni que s’hi quedi temporalment (Logis) sense ofici ni benefici. No som un magatzem aliè. A mesura que la vegueria es defineix com a territori de producció km0, gresol d’activitats agroalimentàries,  centre d’activitats qualificades, espai de relació i comunicació entr

Vaig ser convidat a presentar una ponència –honor que agraeixo- davant la comissió del Parlament que decidirà la futura Vegueria Penedès. Allí, en una sessió interessant, es varen exposar tots els pros i contres sobre el futur del seu autogovern. La majoria d’intervencions ho eren a favor. També varen sorgir veus en contra que defensaven la necessitat d’un Penedès lligat a la Regió metropolitana de Barcelona al considerar-lo un territori agrícola periurbà, necessari per compensar els dèficits metropolitans. Potser si que, des del punt de vista d’un sistema basat en un creixement depredador del territori, és lògic que el Penedès, com a reserva agrícola, s’hi mantingui lligat. Sens dubte, la metròpoli ens necessita. Ens interessa formar part  de la perifèria d’un creixement urbà descompensat? O preferim desenvolupar un model alternatiu, com és el cas del Penedès on la relació entre camp i ciutat és harmònica i es perfila com a model de futur, la mesòpoli , que ofereix més

Una regió singular entre metròpolis La pressió que les dues metròpolis catalanes exerceixen sobre el Penedès està arribant a nivells preocupants. Primer: La presència de l’expansió metropolitana s’ha fet evident al llarg de la costa Daurada i de les serralades litoral i prelitoral, amb l’ocupació d’urbanitzacions de segona residència que , en el temps, s’estan convertint en primera. L’augment demogràfic que representa, junt a la baixa activitat econòmica i a una davallada radical de la construcció, ha produït un elevat índex d’atur. Aquest és un dels primers símptomes derivats d’un efecte metropolità no resolt. Segon: el Penedès, com a corredor de les grans infraestructures europees de connexió Nord-Sud suporta una importat xarxa de transport: La N-340, l’AP7, l’AP2, la C-32, el ferrocarril de la costa, el de l’interior, l’AVE, i les previsions de l’autopista ferroviària o l’A7 encara per definir,  es planifiquen i es projecten alienes a l’especificitat del territori