12/11/16

Penederia


Vaig ser convidat a presentar una ponència –honor que agraeixo- davant la comissió del Parlament que decidirà la futura Vegueria Penedès. Allí, en una sessió interessant, es varen exposar tots els pros i contres sobre el futur del seu autogovern.

La majoria d’intervencions ho eren a favor. També varen sorgir veus en contra que defensaven la necessitat d’un Penedès lligat a la Regió metropolitana de Barcelona al considerar-lo un territori agrícola periurbà, necessari per compensar els dèficits metropolitans.

Potser si que, des del punt de vista d’un sistema basat en un creixement depredador del territori, és lògic que el Penedès, com a reserva agrícola, s’hi mantingui lligat. Sens dubte, la metròpoli ens necessita.

Ens interessa formar part  de la perifèria d’un creixement urbà descompensat? O preferim desenvolupar un model alternatiu, com és el cas del Penedès on la relació entre camp i ciutat és harmònica i es perfila com a model de futur, la mesòpoli, que ofereix més garanties de qualitat de vida i estabilitat econòmica.

La vegueria implica autogovern, la responsabilitat i creativitat de fer les coses des del territori per poder desenvolupar i consolidar un model territorial contemporani i innovador. No se si hi serem a temps. De moment el Pla Territorial del Penedès, segons he sentit a dir, l’estan fent des de la metròpoli. Comencem bé.