Penederia
Vaig ser convidat
a presentar una ponència –honor que agraeixo- davant la comissió del Parlament que
decidirà la futura Vegueria Penedès. Allí, en una sessió interessant, es varen exposar
tots els pros i contres sobre el futur del seu autogovern.
La majoria
d’intervencions ho eren a favor. També varen sorgir veus en contra que
defensaven la necessitat d’un Penedès lligat a la Regió metropolitana de
Barcelona al considerar-lo un territori agrícola periurbà, necessari per compensar
els dèficits metropolitans.
Potser si
que, des del punt de vista d’un sistema basat en un creixement depredador del
territori, és lògic que el Penedès, com a reserva agrícola, s’hi mantingui
lligat. Sens dubte, la metròpoli ens necessita.
Ens
interessa formar part de la perifèria d’un
creixement urbà descompensat? O preferim desenvolupar un model alternatiu, com
és el cas del Penedès on la relació entre camp i ciutat és harmònica i es
perfila com a model de futur, la mesòpoli, que ofereix més garanties de
qualitat de vida i estabilitat econòmica.
La vegueria
implica autogovern, la responsabilitat i creativitat de fer les coses des del
territori per poder desenvolupar i consolidar un model territorial contemporani
i innovador. No se si hi serem a temps. De moment el Pla Territorial del
Penedès, segons he sentit a dir, l’estan fent des de la metròpoli. Comencem bé.
Comentaris