Una Persona, Un Paisatge..

Una proposta alternativa al model de territori Penedès que se'ns ve a sobre ..

Obama té problemes per instaurar un servei bàsic al seu país: La sanitat gratuïta per a tots els seus conciutadans. Surt al carrer i fa molts kilòmetres per a convèncer a la gent. Aquí, quin polític ho fa? Tot i que estem a seixanta kilòmetres dels centres de decisió. Encara és hora de veure’n algun de prop per convèncer-nos de les bondats del Logis, del Pla Director, del Pla Territorial o rebatre’ns la Vegueria Penedès. Tot al contrari, eviten tant com poden la participació ciutadana que les mateixes lleis democràtiques emparen i promulguen. La collita del vot cada quatre anys els és suficient per alimentar la seva prepotència. “Per collons!” imposaran les seves cabòries, convençuts que la seva raó és única. Ben lluny d’això els confiats ciutadans esperen en va que els seus suggeriments, les seves al·legacions, els seus arguments raonats amb seny i coneixement siguin, per un moment, valorats per l’administració. Però sempre s’obté un “no” i en la majoria del casos, ni resposta. Des

He deixat el càrrec de regidor després de 6 anys. Per a mi representa buidar una cadira de les 10 que hi ha la sala de plens. Un plenari que, en el cas de Bellvei, només és la burda escenificació d’una paròdia democràtica. L’experiència com a regidor m’ha portat a valorar la necessitat d’un procés de reflexió sobre el paper que els ajuntaments i sobretot els plens municipals han de tenir en la pràctica de la democràcia i la importància en el desenvolupament d’una societat sanament participativa. Però aquests criteris són paper mullat per un alcalde que considera el quart de segle de govern com una qualitat producte de la confiança dels seus votants. Res més lluny de la realitat. Tots sabem el nom que se li dóna a un sistema que funciona a dit on no són necessaris ni plens ni regidors. Quantes persones durant aquest temps no haguessin pogut aportar idees i millorar la situació d’un municipi que fa aigües per tots costats, portat per les dèries d’un personatge d’opereta que ha cons

He deixat definitivament el càrrec de regidor de l’ajuntament de Bellvei que ocupava des de l’any 2003 com a portaveu del grup independent de l’Entesa per Bellvei. Un càrrec públic no és res més que cobrir un lloc en l’espai social i, habitualment serveix per desenvolupar unes tasques al servei de la societat. No tothom ho entén així, és clar. Però en el meu cas no representa altra cosa que deixar d’ocupar una cadira de les 10 que hi ha la sala de plens. Tota la tasca desenvolupada i les millores aconseguides en nom de l’Entesa, des del 2003, s’han materialitzat fora de l'àmbit plenari. Un plenari que, en el cas de Bellvei, només és l’escenificació burda d’una paròdia democràtica. L’experiència com a regidor m’ha portat a valorar la necessitat – no només al meu municipi, el què passa aquí, passa al veí - d’un procés de reflexió sobre el paper que els ajuntaments i sobretot els plens municipals han de tenir en la pràctica de la democràcia i la importància en el desenvolupament d

Els trens no van, els que agafem cada dia, s’entén. Els altres, de conya. A vegades trigues menys per anar a Madrid que a Barcelona. No hi ha dret! Mira que en fa d’anys es va dir, per activa i per passiva,   quan el moviment “COPALTAV” i els aleshores “progres” d’Iniciativa insistien en demostrar que les inversions cap a l’AVE deixarien rodalies desemparades. Llavors, els grans mandataris locals defensaven l’AVE per damunt de tot. Com qui adora la vaqueta d’or ens enlluernen amb paraules màgicament buides: sostenibilitat, creixement, progrés, qualitat de vida, AVE..       continua..

Després de tants comentaris gratuïts com s’han dit sobre el Logis-Penedès, el Logis-La Bisbal i tots els logis que puguin arribar a sortir a partir d’ara per salvar la humanitat baixpenedesenca de l’atur, cal posar un toc de serenor i, sobretot, els punts sobre les is. continua..

  El punt de partida és considerar que no hi ha cap punt fix a l' univers , sinó que tot es mou amb tota la resta. Per tant, no hi ha observadors privilegiat.     Les lleis de la natura s'han d’expressar de manera que siguin les mateixes per a qualsevol observador, sigui quin sigui l'estat de moviment d'aquest. Això és el Principi de Relativitat. ” de la Viquipèdia . continua..