Convidats de pedra

Obama té problemes per instaurar un servei bàsic al seu país: La sanitat gratuïta per a tots els seus conciutadans. Surt al carrer i fa molts kilòmetres per a convèncer a la gent. Aquí, quin polític ho fa? Tot i que estem a seixanta kilòmetres dels centres de decisió. Encara és hora de veure’n algun de prop per convèncer-nos de les bondats del Logis, del Pla Director, del Pla Territorial o rebatre’ns la Vegueria Penedès. Tot al contrari, eviten tant com poden la participació ciutadana que les mateixes lleis democràtiques emparen i promulguen.

La collita del vot cada quatre anys els és suficient per alimentar la seva prepotència. “Per collons!” imposaran les seves cabòries, convençuts que la seva raó és única. Ben lluny d’això els confiats ciutadans esperen en va que els seus suggeriments, les seves al·legacions, els seus arguments raonats amb seny i coneixement siguin, per un moment, valorats per l’administració. Però sempre s’obté un “no” i en la majoria del casos, ni resposta. Després surten als mitjans i, amb tot el sarcasme, acusen la societat civil que intenta participar en els processos democràtics, de bandes “nimbys”, instigadors de la “cultura del no”. Ells, els que practiquen despòticament la cultura de la negació a la participació ratllant la dictadura. Quan el dret a decidir serà vigent a la nostra societat democràtica?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El meu cosí Jaume

IDIADAGRÍCOLA

El paisatge d’un amic