El tren perdut

-

Els trens no van, els que agafem cada dia, s’entén. Els altres, de conya. A vegades trigues menys per anar a Madrid que a Barcelona. No hi ha dret! Mira que en fa d’anys es va dir, per activa i per passiva,  quan el moviment “COPALTAV” i els aleshores “progres” d’Iniciativa insistien en demostrar que les inversions cap a l’AVE deixarien rodalies desemparades. Llavors, els grans mandataris locals defensaven l’AVE per damunt de tot. Com qui adora la vaqueta d’or ens enlluernen amb paraules màgicament buides: sostenibilitat, creixement, progrés, qualitat de vida, AVE..      continua..

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El meu cosí Jaume

-
Imatge
Me’l vaig trobar pel carrer.  Anava enfundat en una jaqueta fosca amb caputxa i la mascareta del covid, carregant una bossa blava. “On vas?” Li pregunto. “A portar la brossa”. Respon. Li comento que, al Pòrtic municipal, l’Ajuntament es posava la medalla de la millora en la recollida de la brossa.   Ell, tranquil·lament, respon: “El mèrit és de la gent, que som qui ho fem realitat”. Sempre tenia respostes encertades. Quan ens trobàvem, em sorprenia amb un comentari irònic sobre l’actualitat política. Dos dies després era mort. Va fer de pastor d’ovelles i, a la vegada, amb el seu amic Isidre, iniciaren els seus passos musicals com a duo Jai-dro —era l’època del Duo Dinámico—. Després va ser cantant del “ Conjunto Bahia ”.  Feien ‘ bolos ’ per les festes majors i la costa Daurada —en aquella època, repleta de turistes alemanys i holandesos—. Li agradava el futbol i era tan aficionat de l'Espanyol que pintava la façana de casa seva de blanc i blau. Ermità, de naturalesa, no li
Read more »

IDIADAGRÍCOLA

-
Imatge
Un dels debats de les jornades d’Unió de Pagesos a la fira de Santa Teresa del Vendrell                                                    1.     L’IDIADA.          Quan el 1994 es va instal·lar l’IDIADA, molts vàrem tenir la sensació que un OVNI havia aterrat en mig de les vinyes del Penedès. Els moviments ecologistes el qualificaren de ‘rapte del territori’. No n’hi havia per menys, 500ha agrícoles convertides de cop en un vedat de pistes i naus va produir un gran impacte en el paisatge i en els conreus de l'entorn. Els auguris polítics anunciaven una bona nova pel futur econòmic del Baix Penedès. Actualment segueix sent una de les comarques amb més atur del país. I l’IDIADA, un ovni aterrat, amb una escletxa per on fluctuen els treballadors provinents de galàxies properes i llunyanes. Ara, la Generalitat, propietària del complex de l’IDIADA, està redactant un concurs públic per adjudicar la gestió, caducats els 20 anys de lloguer a APPLUS i Avançsa . Sembla que els bons resu
Read more »

El paisatge d’un amic

-
Imatge
El Joan Roig i la Dolors de cal Triguet. Tenia 90 anys i no era vell, construïa joguines pels besnéts. El divendres passat li deia: Joan, si tu haguessis estudiat hauries arribat molt lluny. He fet el que tenia que fer, responia, i si tornés a néixer tornaria a viure la mateixa vida. No em penedeixo de res, estic bé i en pau amb tothom i ho tinc tot fet. Després continuava: i a més, l’intel·ligent de la família és la Dolors, la meva dona. Si, li responia, un bon equip. Tu ets creatiu, emprenedor, sempre veus l’ampolla mig plena ( de vi, hi afegia ) i, el més important: tens el cor net, tot i el temperament de sang calenta que el teu paisatge t’ha imposat. D’un passat d’alcalde en el franquisme, a independentista declarat, avui. Tenia la seva pròpia bandera, feia el què sentia. La noblesa  i l’instint li menaven el camí adequat. Religiós anticlerical, esquerrar sense saber-ho, s’oferia a tothom qui necessitava ajuda.  Feia senzills rodolins que expressaven la seva filosofia d
Read more »