Trilogia de proximitat

 

El petroli ha generat més d’un segle de creixement demogràfic exponencial que ha contaminat el món i està acabant amb els recursos naturals. 

En aquest context de crisi climàtica, l’aigua s’ha convertit en un element més preuat que l’or. Les reserves d’aigua d’un territori són un dels factors més importants a l’hora de planificar-lo. Sense aigua no es pot fer res. 

El segon element en importància és l’existència d’un sistema agroalimentari adequat a la població. Cada vegada és més necessària l’alimentació de proximitat. 

I un tercer element en importància és la capacitat de generar energia sostenible, econòmica i  pròpia. 

Aquesta seria la Trilogia de Subsistència de Proximitat Bàsica -TSPB-. Si tenim possibilitats d’autogestionar l’aigua; posseir extensió de terres suficients pel cultiu agroalimentari i capacitat de generar energies renovables d’autoconsum, som un país privilegiat que té la paella pel mànec. A partir d’aquí, parlem-ne. 

Si tenim clara aquesta fórmula i l’apliquem a qualsevol pla o projecte que es despengi pel país veurem que -per exemple- els criteris de permissibilitat que l’Administració està aplicant per a la instal·lació de polígons solars o eòlics sobre els espais agraris no són coherents amb una bona planificació territorial. Prima el tercer element: l’energia verda -afavorint els monopolis- en detriment del segon: les terres de conreu necessàries per la Regió Agroalimentària extensiva de caràcter Metropolità.

No cal dir que l’aplicació sobre possibles plans d’àrees logístiques, ni tant sols es pot plantejar. És una gran incoherència. Genera una elevada despesa d’aigua; no té res a veure amb l’agroalimentació sostenible -ans el contrari, resta territori agrícola- i altera el medi introduint contaminació a través de la mobilitat per camions i generant una activitat econòmica disruptora. Màxim a que pot aspirar és a intentar generar energia solar pròpia a través de les seves extenses teulades.

Feu la proba amb l'Agroparc, a veure si compleix aquesta fórmula? 

També serà interessant veure com,  a Tous,  és resol el tema d'aquest projecte d'aquest macro polígon fotovoltaic (Sembla la peli d'Alcarràs). L'alcalde és el delegat del Govern a la vegueria Penedès. 

El debat està calent,  calent!! 


Zones Agrícoles on es poden instal·lar polígons solars a Castellví (segons la MPOUM sobre energies renovables)







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'aigua i les Madrigueres

El Penedès al centre de l’Univers

El monstre Noatot