Infraestructures de transport al Penedès -Desembre 2020-

Infraestructures de Pas











Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Vivim en el paisatge

Imatge
  Comentaris sobre l’avantprojecte del Pla Territorial del Penedès 1.     L’últim debat al Vinseum Tal com estava previst, la presentació del Pla el passat 15 de maig, va ser una llarga sessió copada pel Departament que deixava, als més del centenar d’assistents, poques possibilitats de dir la seva. Va quedar clar que venien a tancar el tema. Res de nou. Ara, sembla que hi ha pressa. Podem lloar el treball dels equips redactors per la feina exhaustiva. A molts ens ha servit de referència, enriquint el bagatge tècnic per debatre el model de territori més adient. Curiosament, amb la informació del Pla, arribem a conclusions oposades a les dels representants oficials. Tot i que el PARTICIPA del 2020 va ser intens i enriquidor, el model de Regió Agroalimentària proposada per la societat civil més activa no ha tingut una resposta alternativa. La inamovible posició de l’Administració ha negat la major: el Model a debatre. Ha tirat pel dret seguint els criteris de creixement d’èpoques passa
Llegeix més »

Un Pla inclinat

Imatge
Tancament en fals d'un Pla que preten representar el principi d'una nova era. Després de deu anys d’inoperància el Pla arriba rebregat a les portes de la seva sentència per part de la cort del Faraó. Satisfetes les multinacionals que  renten en verd  i empresaris que canten el ‘ siatot ’; engreixada convenientment la maquinària gestora i mediàtica, l’Imperi respira tranquil, pot seguir alimentant-se de la crisi  sense pagar la brutícia que escampa. Ningú s’ha mirat el Pla, ni tècnics, ni polítics.  -Algun lletraferit del paisatge-  i qui, ho ha fet amb sordina, més tou que una mandarina. L’esperit crític ja no està de moda. A la cort ja els hi està bé. Saben què planifiquen?, on van i què volen? La cosa és més simple: els ‘ Grans Interessos ’   truquen i aquesta els' cuina el pastís a mida i gust. Que incompleix totes les lleis de l’Univers? tant els hi fot. Afirmant en la primera línia de la Memòria que és un Pla modèlicament sostenible, descarbonitzador i farà feliç a l
Llegeix més »

La Bisbal de la Il·logística

Imatge
  Vista d'un paisatge amable de la Bisbal que tendeix a desaparèixer La Bisbal era un municipi agrícola en decadència, des de l’inici del segle XX havia anat perdent població  — al 1900 tenia 1.630 habitants i al 1981, uns 1.219 —. Una vegada superada la crisi econòmica dels 80  es va iniciar una lenta recuperació gràcies a l’aparició de mitja dotzena d’urbanitzacions de segona residencia, inserides en els boscos de les serralades del Montmell i el Massís de Bonastre, vingudes de la mà del turisme de la costa Daurada. Això provocà el creixement gràcies al sector de la construcció que va arribar al seu punt àlgid durant l a ‘ dècada prodigiosa’ (2000-2007) . Primer Cavall de Troia.  Capses incrustades en el paisatge agroforestal Entusiasmats pels efectes de riquesa aparent del negoci immobiliari residencial , ningú s’adonà de les conseqüències que el canvi de segona a residència habitual desencadenaria i ningú es preocupà de generar activitats econòmiques paral·leles. De cop i
Llegeix més »

O caixa o faixa

Imatge
Primeres impressions sobre l’Avant Pla del Penedès Dos mons apareixen, cada vegada més perfilats: l’ ego-local (conservador, inercial, obsolet, progressista, a favor del creixement que nega la realitat climàtica..) i l’ eco-global (atrevit, alternatiu, reivindicatiu, decreixemental, valentia per afrontar els canvis que ens venen a sobre..). Aquesta situació bipolar es reflecteix en les primeres propostes de l’Avant Pla del Penedès. En el document es pot comprovar que ( en l’àmbit de la plana penedesenca ) preveuen instal·lar ( IDIADA inclosa ) un rosari de més de 1.000 hectàrees d’activitats logístiques que en el seu conjunt, emetran 300 mil tones de CO 2 a l’atmosfera i gastaran més de tres milions 1  de m 3 d’aigua cada any. Conseqüències: Es reduiran encara més les pluges i la sequera serà irreversible. D’altra banda, en la memòria afirmen que el Pla és modèlic perquè prioritza reduir al màxim les emissions de carboni per fer del Penedès un territori resilient . Així, tal qual
Llegeix més »

La vinya morta

Imatge
Camino per entre els paisatges agrícoles del meu poble. El cor se’m desmunta, apareixen moltes vinyes abandonades. Amb elles, antigues oliveres que les voregen, en altre temps ben cuidades i podades per la saviesa d’un bon pagès, ara brutes de mals, entortolligades de branques, assedegades i improductives.    A través d’aquest paratge desolat visualitzo les persones que les havien cuidat. Mans antigues que collien els raïms amb un ritual d’agraïment a la terra. No deixaven ni un gotim al cep ni una oliva al terra.    També les noves generacions de pagesos, pocs, i molts desencisats per la sequera persistent i el baix preu del raïm, que frenen la possibilitat de guanyar-se la vida en una professió noble i menyspreada.    Gran quantitat de terres agrícoles resten en mans de persones alienes al món agrari. Molts troben en l’excusa de la terra erma una sortida econòmica dins l’àmplia oferta de possibilitats que el mercat immobiliari - logística - i energètic - polígons solars - els hi ofer
Llegeix més »

Qui mena, no mana

Imatge
https://www.liceubarcelona.cat/ca/una-apocalipsi-irracional En una era de feblesa política, d’inestabilitat climàtica, de sequera i escassedat de recursos. Temptats pels tik-tok de l’extrema dreta, insensibles als canvis que la natura ens depara i embolicats amb l’antiga manta del confortable segle XX, neguem els temps d’escassedat i estalvi, que ens anirien molt bé per sobreviure dignament — encara que sigui per una temporadeta — com varen fer els nostres avantpassats agraris. La disbauxa de la nostra civilització no té aturador. Causa de que, en el nostre petit país, estiguin passant coses pertorbadores: invasions logístiques desmarxades comandades per promotors immobiliaris; colonitzacions solars agràries de grans empreses energètiques ultracontaminants; Infiltracions de falses instal·lacions d’agroparcs a l’americana . Tot, no aigua, totes menades per inconscients desenvolupistes atrapats en el temps del ‘país del mai mai’. Som una civilització tan evolucionada fins a l’extrem
Llegeix més »