Una qüestió col·lectiva: la galàxia Penedès



Estem davant d’una nova delimitació territorial, la vegueriaPenedès.

La seva finalitat és diferenciar-nos de l’entorn immediat que ha significat una influència més aviat negativa que positiva. Passa en els indrets “perifèrics” que són destinats, des d’un “centre”, a desenvolupar tasques residuals, a usos alternatius o contaminants, que la gran ciutat no vol o on no hi caben.

Ara bé, aconseguit el contenidor, com l’omplim? Amb la mateixa metodologia com fins ara?

Si, en un principi, la delimitació ha estat un èxit, ara falta veure com es talla l’expansió metropolitana cap a la vegueria i com s’estableixen relacions recíproques amb ella i la resta del país; de com la configurem de nou perquè respongui a les expectatives que han motivat la seva creació.

L’expansió urbana en taca d’oli és un model obsolet que ja no respon a les imperioses necessitats globals de sostenibilitat ecològica i justícia social.

La tendència de la planificació actual és incorporar els territoris agraris i naturals al sistema metropolità, respectant els seus propis valors, per fer-lo menys agressiu i més habitable en el seu conjunt.

D’aquesta situació, precisament, neix la proposta de la plataforma cívica SOSPENEDÉS per desenvolupar un parc agroalimentari com a base d’un model més adient per la integració del Penedès dins d’aquesta metròpoli.

Aquest és el marc de referència dels valors territorials de la futura vegueria Penedès. Però abans cal enfrontar-nos als reptes d’una realitat, complexa i difícil, que fins ara ningú s’ha atrevit a abordar.

A l’impacte del corredor de transport sobre la plana agrícola, i l’amenaça de substitució del paisatge vinícola per esplanades logístiques, s’hi afegeixen, la dura presència de la ciutat dormitori al llarg de tota la costa penedesenca; el conflicte de les urbanitzacions residencials sobre l’espai natural de les serralades; la necessitat d’integració dels municipis veïns al Baix Llobregat -el cas del quart cinturó, per exemple-; la compatibilitat, a l’entorn d’Igualada i la Conca d’Òdena, de les activitats industrials, l’agricultura i el paisatge i, en definitiva, i com objectiu bàsic d’aquesta nova organització la voluntat d’estructurar les sinergies de cada part del territori per aconseguir dotar-lo, en el seu conjunt, d’una entitat harmònica que generi qualitat ambiental, riquesa i treball i aporti al conjunt del país, la part de solidaritat que li correspon.
--------
Els incidents globals han capgirat el sistema d’organització urbana. Hem passat d’una planificació on només es contemplava el creixement continu i descontrolat a una aturada en sec provocada per una crisi sistèmica global que ha generat caos i confusió.

Tanmateix les Administracions i la Universitat es queden sense resposta en front dels nous reptes que la globalitat i els territoris “perifèrics” reclamen i és, de la mà de l’activa societat civil, des d’on s’opera l’inici del canvi de paradigma que dona sentit real al projecte territorial.

I La vegueria Penedès, és una bona oportunitat per elaborar aquest model, sempre i quan es tingui en compte aquest factor que, curiosament aquí no està representat:  la vitalitat dels moviments socials que des de fa molt de temps impulsen les solucions innovadores, per damunt dels tradicionals interessos polítics i empresarials.

Aquests moviments, organitzats o espontanis, emergeixen amb força i s’han convertit en el pal de paller d’un model d’organització territorial alternatiu més proper a la solució dels problemes globals del territori.
Això fa necessària, si volem aconseguir una encertada planificació territorial, organitzar-nos amb un mètode més democràtic i participatiu. No només les elits decideixen el futur, és amb el conjunt de la ciutadania  que marcarem l’esperit del canvi cap un model territorial més coherent  que serveixi de referent  davant la història i el país.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El meu cosí Jaume

El paisatge d’un amic

IDIADAGRÍCOLA