Elegir

La perspectiva d’aquests 10 anys de crisi ens dona moltes pistes per un bon projecte de territori.  

Aquí, el Baix i l’Alt Penedès, tot i tenir un comportament econòmic paral·lel, s’han mantingut a distància. Tenen el mateix atur que a l’inici de la crisi però amb 2.300 aturats més al Baix, i 11.000€ més de PIB per habitant a favor de l’Alt que, tot i estar una mica per sota de la mitjana catalana, l’aposta per una economia arrelada al territori dóna resultats molt més positius.

Al Baix Penedès, des de la gran operació immobiliària del segle XX -excessiu creixement demogràfic, desinversió industrial, desestructuració social, alteració del paisatge costaner, forestal i agrícola- fins a les apostes pels grans remeis externs -la Cristalera o la Idiada- que han contribuït, més aviat, a accentuar el conflicte, no s’ha intentat cap més solució, per part dels històrics gestors d’aquesta disbauxa, que no sigui mirar cap al cel per veure quan caurà el mannà logístic que, com és previsible, agreujarà la situació, dons forma part d’un model econòmic autista.

El Pla Territorial seria un bon full de ruta si s’obrís al debat sense posar línies vermelles i dictés una moratòria als projectes que puguin afectar les decisions al futur penedesenc. Però, mentre no hi hagi un autèntic i radical canvi en la gestió del territori, això no crec que sigui possible.