25/9/16

Parada tècnica

M'he passat el cap de setmana al llit amb un refredat. Feia temps que el meu cos demanava aturar-se. El canvi sobtat de temps la setmana passada va ser l'ocasió. Després d'una suada a la classe de ioga, a Llorenç, vaig tornar a casa amb bici. Automàtic. L'endemà no em vaig poder aixecar. Tenia  febre i calfreds intensos.


Va coincidir que la mini turmenta del dimecres va alterar l’antena i en prou feines podia veure la tele. Però m’acabaven de regalar una connexió a Netflix i m’havia comprat un llibre;  “Amb uns altres ulls”, sobre les memòries de la Montserrat Roig.

Tres dies incomunicat i amb llicència per a no fer res, per a un capricorn, això és el paradís. En una calipàndria contrasta l'inactivitat física amb l'acceleració mental que la febre t'injecta al cervell.

Vaig llegir molt. Diaris al mòbil. Unes interessants pinzellades sobre Ramon Llull a l'Ara. Un capciós article de propaganda anti procés al País. Vaig veure cine, molt de cine i la trilogia de Màtrix. una teoria sobre la fi del món.

Vaig fer un llarg viatge a la meva adolescència amb la Montserrat Roig. Només era 3 anys més gran que jo, però als 15, mentre jo feia de pagès amb el meu pare i el meu avi i somiava en ser astronauta, ella feia teatre amb el Ricard Salvat i la Ma. Aurèlia de Capmany. Dolça burgesia!

Dilluns he tornat a l'activitat amb les forces renovades. Com unes mini vacances en un balneari.