7/2/14

Empremtes transversals

En una xerrada al Centre de Llorens sobre el desgavell urbanístic penedesenc em va regalar el seu últim llibre: “Restes, rastres, runes i records”.  En Benjamí Català Benach sap convertir les seves obsessions en coneixement i art. Els seus dibuixos a tinta de l’arquitectura de pedra seca, dels masos i de la nostra arqueologia romana són una delícia pels que sabem el valor del dibuix en blanc i negre. 

En el llibre, les decadents runes adquireixen la categoria que els hi pertoca: la dignitat simbòlica del passat i una escletxa d’esperança futura.

Com si d’un notari es tractés, ell aixeca acta de tota l’arquitectura que aflora en els indrets més allunyats i ocults dels nostres paisatges més emblemàtics  i dona fe de les empremtes  transversals, de les relacions amb el territori que les dignes construccions han dipositat sobre un mateix indret al llarg del temps.

Els llibres del Benjamí són testimoni viu d’un passat que es nega a desaparèixer del nostre paisatge i que ens reclama un canvi d’actitud en front de les coses que, una determinada cultura oficialista, considera “inútils”. La proba més palesa és que el llibre, en part s’ha finançat de la seva pròpia butxaca.

Ja va sent hora d’enfocar la mirada en un gran projecte de recuperació i posada en funcionament del ric patrimoni rural. Una bona inversió de futur. Un arbre sense arrels no creix.