Empremtes transversals
En una xerrada al Centre de Llorens sobre el desgavell
urbanístic penedesenc em va regalar el seu últim llibre: “Restes, rastres,
runes i records”. En Benjamí Català
Benach sap convertir les seves obsessions en coneixement i art. Els seus
dibuixos a tinta de l’arquitectura de pedra seca, dels masos i de la nostra arqueologia
romana són una delícia pels que sabem el valor del dibuix en blanc i negre.
En
el llibre, les decadents runes adquireixen la categoria que els hi pertoca: la
dignitat simbòlica del passat i una escletxa d’esperança futura.
Com si d’un notari es tractés, ell aixeca acta de tota
l’arquitectura que aflora en els indrets més allunyats i ocults dels nostres
paisatges més emblemàtics i dona fe de
les empremtes transversals, de les
relacions amb el territori que les dignes construccions han dipositat sobre un
mateix indret al llarg del temps.
Els llibres del Benjamí són testimoni viu d’un passat que es
nega a desaparèixer del nostre paisatge i que ens reclama un canvi d’actitud en
front de les coses que, una determinada cultura oficialista, considera “inútils”.
La proba més palesa és que el llibre, en part s’ha finançat de la seva pròpia
butxaca.
Ja va sent hora d’enfocar la mirada en un gran projecte de
recuperació i posada en funcionament del ric patrimoni rural. Una bona inversió
de futur. Un arbre sense arrels no creix.
Comentaris