Logis il·logis

El Logis Penedès és una batalla que dura onze anys. Una societat civil enfrontada amb els diferents governs, locals i autonòmics, sobre una operació invertebrada cobdiciada per la majoria dels partits dominants. Se’ls ha de tenir ben posats i tenir bons arguments. Si no fos així a hores d’ara ja estaria fet, diuen.

Futurs terrenys on volen fer el Logis Penedès amb el perfil de Banyeres (foto: nofemelcim.org)

La logística genera atur amb la crisi, les mercaderies no es mouen. A què ve voler posar una plataforma de magatzems i camions abocada al fracàs en un indret vocacionalment més idoni per altres activitats molt més qualificades? L’únic espai agrari amb futur com a reserva alimentària de quilòmetre cero per a una població de milions de persones que viu al seu entorn.

Com poden dir que serà una plataforma d’intercanvi modal sinó hi ha tren de mercaderies, ni tant sols saben si passarà per allí. En Rajoy afirma no tenir previst invertir-hi ni un euro.

Per què als polítics ara els hi corre pressa crear llocs de treball com si aquests sortissin d’una vareta màgica. Sabem que el Baix Penedès és una terra acostumada a creure’s-ho tot i a caure en la trampa dels venedors de elixirs miraculosos i així estem.

L’altra dia a Banyeres, escoltant el discurs del gerent de Cimalsa intentant vendre el Logis, com aquell qui ven duros a quatre pessetes, em passava pel cap l’idea de que el món s’ha quedat parat encisat pels discursos maldestres i demagògics de personatges servils,  portaveus d’un sistema que ja només li queden els ossos.

Tot això em va fer pensar aquell bon senyor mentre anava desgranant uns arguments buits de contingut sense lògica, sense sentit, sense sentiment.  

Patia per l’influencia que el discurs podia tenir sobre la gran quantitat de polítics locals que l’escoltaven. Molts se’ls notava crèduls, capaços de combregar amb rodes de molí, desitjant confirmar el Logis. Altres se’ls veia delirosos per sortir d’on s’havien ficat al negar-lo.  Alguns, directament, insinuaven condicions a canvi.

Esperonats per la por de la crisi li seguien el rastre del discurs esperant trobar una petita excusa i acceptar collarets de vidre a canvi d’or per convertir el Penedès en un frondós jardí logístic.

El mal son es va fer realitat el dimarts i 13 de desembre quan el Consell Comarcal del Baix Penedès va rebutjar la moció on es demanava la retirada del Pla que legalitzava el Logis.

Els arguments, els previstos. Excuses i demagògia. Cap tècnic, cap polític ens dona una sola raó convincent. Només que el Baix Penedès és un lloc idoni per instal·lar-hi grans plataformes logístiques. Lluny dels centres d’intercanvi (els ports). Indiferent a l’existència d’una realitat territorial, social i paisatgística. Tant se’ls hi en dona. Aliens a les veus racionals que proposen des del propi territori solucions raonades i convincents. Cansats de tanta estupidesa contemplem escandalitzats com la crisi es menja la poca democràcia que havíem assolit.

Bon any!