La Colònia

 

'Le Petit Journal' de 1898 que representa la disputa colonial per la Xina.

Una gran ofensiva —imperceptible per a molts— està tenint lloc en el sí de la Regió Penedès.

Un silenci sepulcral planeja sobre la planificació regional per part dels nostres procuradors colonials i els mandataris de la City.

No confien en nosaltres, potser amb raó. Som econòmicament dependents, culturalment deficitaris i socialment incoherents. Des de la metròpoli —sense ser massa més espavilats—,  prefereixen tirar pel dret amb la seva obsoleta i segura filosofia del ‘pelotazo’, pròpia del passat, encara present, del capitalisme salvatge que, com una droga, té un efecte inicial potent i una baixada lenta i devastadora.

Ara, ataquen amb Hollywood a Vallcarca; a Gelida, amb una operació autista macro alimentaria; expansió de la gran logística  portuària, al bell mig del Penedès, arrasant vinyes i cultius; el fantasma de la indústria fotovoltaica planant sobre les vinyes destruïdes per la sequera; grans centres comercials i hotelers sobre espais aparentment abandonats.

Cap d’aquestes operacions s’insereixen en l’objectiu de trobar solucions als problemes existents. Els eviten —son massa costosos de resoldre—, s’hi posen d’esquena, construint complexes urbans, aliens a l’entorn, que acabaran incrementant els problemes existents.

Drogues dures a favor de la sequera i la crisi climàtica. No trigarem a caure en la depressió més profunda i destructiva del sistema colonial.