Desemboscant

El presentador li deia: “Fa quaranta anys en una conferència, va ser a vostè qui vaig sentir parlar, per primera vegada, del canvi climàtic.” Ell li respongué: “Ahir, un periodista em va preguntar: vostè hi creu amb el canvi climàtic? Li vaig contestar, vostè hi creu amb la llei de la gravetat? El principal problema de la Humanitat és la Cultura. No es tracta de conèixer, sinó de saber”. “El canvi climàtic no es veu, es viu.”

Que un representant de la premsa li pregunti, a en Martí Boada, el què ha anat demostrant al món, a través de més de cent llibres, indica la situació de desori que pateix la Humanitat.

A la llibreria Altair, hem va signar el seu darrer llibre, “Desemboscant”. Poesia naturalista enriquida amb infinitud de noms de fauna i flora universals; d’indrets i paratges naturals; d’imatges dels seus orígens; dels seus amics, traspuant saviesa. “En avançar pel camí sento que, de mica en mica, em faig paisatge”.

Li comento que soc del Penedès —vàrem mencionar persones i llocs que ens eren comuns—. Li vaig demanar fer-li una entrevista gravada en vídeo per a l’exposició sobre l’Aigua que el CEPvi està preparant per la vegueria. Amablement em va dir que estaria encantat de rebre’ns a casa seva.

Què passa amb aquesta Humanitat desballestada? Ell ho respon al final del primer full del llibre: “Talment, el món és com una aeronau conduïda per un mandril”.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IDIADAGRÍCOLA

El paisatge d’un amic

La Bisbal de la Il·logística