Progrés

 

Sortint del debat de la pel·lícula ‘Alcarràs’ em trobo el bon amic Josep Faura de Font-Rubí (un jove intel·lectual octogenari) i em diu: allò que has comentat, quan el sistema justifica els seus plans en ares del ‘progrés’ no és res més que una pastanaga que ens posen davant amb l’excusa d’amagar els interessos econòmics privats, que res tenen a veure amb el bé comú”, m’ha recordat un llibre del Walter Benjamin que acabo de llegir. Dic: no serà “Risc d’incendi” del Michael Löwy?. Sí, em contesta. 

Els dos coincidim en una frase del llibre: “L’àngel amb l’espasa de foc va expulsar els humans del Paradís empenyent-los cap el camí del progrés tècnic..”. Afegeixo, i més endavant, en un comentari de l’assaig sobre Baudelaire, afirma: “Cal fundar el concepte de progrés sobre la idea de catàstrofe. Que les coses “continuïn així”, vet aquí la catàstrofe..”

Walter Benjamin, intel·lectual jueu alemany, es va treure la vida a Port-Bou, el 1940, abans que l’exèrcit colpista franquista l’entregués als nazis. Encara no se sabia de l’existència dels camps d’extermini i menys de les bombes sobre Hiroshima. Prop d’un segle més tard surt aquesta noticia als diaris: Intermón-Oxfam avisa que cada 30 hores neix un mil milionari, i cada 33 hores passa a la pobresa extrema 1 milió de persones. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'aigua i les Madrigueres

El Penedès al centre de l’Univers

Cunit, la joia daurada